Notícia de pes!!

Heu vist aquesta notícia?

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20181116/kilo-unidad-peso-modificado-versalles-7151226

Un quilo ja no és un quilo o què? O un quilogram d’ara és millor quilogram que el d’abans? Com i quan es va unificar aquesta unitat de massa? O és de pes?

quilo

Al llegir que es canvia una cosa així, poden sorgir moltes preguntes sobre les unitats de mesura en general, els acords internacionals, les diferents unitats…

Jo ho trobo interessant i segur que la lectura d’aquesta notícia pot provocar converses i indagacions. El món de la ciència es mou, tot i que sovint no ens acabem d’assabentar, però aquest segur que és tema per un altre post…

Anuncis

Aprendre a llegir i a escriure

Avui us vull parlar d’un recurs. Es tracta d’un recurs que considero molt útil per a tothom implicat en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i, més enllà, en l’aprenentatge en general. Es tracta d’un blog en el que es comparteixen situacions d’aula amb una reflexió qualificada d’allò que s’està produint.

Un cop has arribat aquí, potser tens ganes de deixar de llegir perquè estàs superada o superat de tants blocs on es comparteixen “coses xulis d’aula”. D’acord, no llegiu més aquí si no voleu, però visiteu el blog.

Jo també estic cansat de les escoles Pinterest. Sé que moltes persones recorren a aquest mitjà amb la bona intenció de millorar allò que fan a l’aula, amb la intenció d’oferir als infants coses maques, coses que els hi agradin. És més, estic convençut (i abans no pensava exactament així) que la gran majoria de mestres fem les coses el millor que sabem i que podem amb la intenció de donar el màxim als nostres alumnes. Però sovint  no és suficient, sovint ens descarreguem unes fitxes de pinterest perquè són maques, però no hi ha darrere d’aquesta acció cap reflexió respecte del model d’aprenentatge que suposen. Tot molt acolorit i molt guander-ful, però amb la mirada de tota la vida.

Us demano, doncs, que visiteu el blog perquè així comprovareu que no té res a veure amb “letrilandia”.

letrilandia.jpg

No és una més d’aquelles coses que circulen per internet amb molt color i poc contingut. No es tracta de pràctiques d’aula que beguin d’un model més tradicional que el Partenon, però amb embolcall de coloraines i tipografies.

És un bloc que publiquen de forma conjunta les membres de l’equip ICE-UAB Aprendre a Llegir i a Escriure. Parteixen sempre d’una situació d’aula que serveixi per exemplificar com aprenen els infants i com els podem acompanyar en aquesta aventura.

Els seus post es publiquen cada dilluns i són breus. No són tuits, però són breus com les espurnes que t’il·luminen i et deixen esperant a la següent per veure-hi una mica més.

Aquí teniu un exemple,

El nom en lletra de pal i la lletra lligada

29/10/2018|Montserrat Fons

Un grup de nens i nenes de primer han acabat de fer un dibuix  i la mestra els ha dit que a darrera el full hi escrivissin el seu nom.

Al full de l’Aina hi veiem: 

Quan la mestra s’hi apropa li diu:

 – Aina, mira (senyalant els noms), no cal que escriguis el teu nom dues vegades.

L’Aina s’ho rumia una estona i finalment diu:

– És que el meu nom és així.

La mestra li pregunta:

– Així, com vols dir?

Ara, l’Aina, amb més seguretat, respon:

– Així ho tinc al penja-robes i així ho fèiem amb la Glòria (es refereix a la mestra de P-5)

[llegiu més]

 

Us a nimo a entrar, a llegir i, fins a tot a donar-los la vostra opinió*. Clar que, una de les persones que gestiona el blog és la Rosa Gil, companya meva durant el curs passat a l’ICE i gran coneixedora dels processos i mecanismes propis de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i, més enllà dels propis de l’aprenentatge a seques. I no sempre, els més savis són els que ocupen més espai a internet o tenen més visites i més likes, però aquest segur que és tema per un altre post…

 

[*]Oju!!! Si feu això últim no feu servir el palabro lectoescriptura perquè poden caure les 7 plagues sobre vosaltres… ;  )

Preveure

Davant d’això, què fem?

a) posem pedres als costats dels tobogans per a que els infants llisquin per on han de lliscar.

b) els deixem lliscar pel terra i aprofitem els tobogans per posar unes plantetes adaptant-nos al que ells i elles volen fer (en uns testos de l’IKEA, clar)

c) aprofitar que estan entretinguts per prendre un cafè.

d) res.

c) pensem que sempre hi ha altres possibilitats més enllà del que nosaltres hem previst i planificat, i que, treballant amb infants, és probable que s’atreveixin a explorar-les.

e) parlem amb els infants per intentar entendre el perquè fan allò que fan.

f) ens atabalem pensant com podrem incloure tanta diversitat.

Justifica la teva resposta si us plau.

Clar que, faltaria una opció g) em llençaria a lliscar amb ells pel terra de plàstic, però no tots els nostres cossos i/o caps estan preparats per una cosa així encara que aquest és segurament tema per un altre post…

 

És un rectangle? O què és?

Una notícia, una possibilitat de conversa…

nasaIce0

Rectangle? Perfecte? Prisma potser? Què vol dir perfecte? I rectangle?Quins motius pot haver per a que s’hagi fet aquesta forma?

Va, ànims, proveu a classe. Segur que interessa. I si entreu al tuit original veureu les respostes de la gent. Per riure i seguir comentant… i aprenent.

nasaIce

I d’aquesta que em dieu?? No és interessant? Bé, però segur que és tema per un altre post…

Camins

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat, gràcies a l’equip de treball de l’ICE-UAB de la Cultura Matemàtica de les Persones, d’escoltar al mestre Carles Lladó en una conferència que va titular LÍNIES I SUPERFÍCIES. FILS I TEIXITS. Durant la conferència es va estirar un fil que lligava antropologia, art, matemàtiques i tèxtil i vaig estar prop de quatre hores gaudint i aprenent.

Només vull compartir amb un vosaltres una frase que va dir per començar el professor Lladó i que defineix força els plantejaments de l’equip de treball al que pertany. “Quan fem un cert camí d’aprenentatge estem, d’alguna forma, reproduint el camí seguit per la humanitat en algun moment”. Si això és així i n’estic convençut que sí, no té cap sentit voler fer un aprenentatge anant al punt final i prou.

camins1

Per exemple, li diem als infants o joves que el mínim comú múltiple de dos nombre és el resultat de multiplicar els seus factors comuns i no comuns a la màxima potència i esperem que ho aprenguin. O li diem als infants que la terra és rodona (perdó, gairebé esfèrica), ells tenen una vivència diària i quotidiana, com nosaltres els adults, de viure en una superfície més o menys plana i volem que ho aprenguin.

I aquest segon exemple em porta al que explicava la mestra Conxita Márquez, en un altre equip de treball, referit a que han comprovat que molts infants s’expliquen el món amb un model dual que armonitza d’alguna forma el que saben i viuen de la Terra (plana, és clar) i el que els hi expliquem a l’escola, però no substitueixen la seva creença inicial. Feu la prova a tercer. Els hi demaneu que dibuixin la terra incloent tot el que puguin com per exemple el cel, les persones que hi viuen,…

Ens oblidem els camins, volem anar directes al final i això, a banda de perdre la gràcia (ho sap qualsevol bon viatger) no ens porta a aprendre, en el millor dels cassos a memoritzar.

Clar que… memoritzar també és aprendre? Bé, segur que aquest seria tema per un altre post.

Mirades de mestres

Què passa, que mirem d’una forma especial? O és que veiem coses que altres no veuen? O potser que tenim l’oportunitat d’observar fenomens totalment impressionants com a conseqüència del nostre ofici?

Potser sigui tot una mica, però a l’ICE de la UAB creiem que cal tenir present aquesta mirada, donar-li veu i utilitzar-la per reflexionar i aprendre, per aprendre i així millorar. Per això existeix el programa Mirades de Mestres que té un doble objectiu; d’una banda donar eines a les escoles per a documentar en vídeo les seves pràctiques educatives i, d’una altra, incentivar la reflexió i el debat sobre l’aprenentatge a partir dels vídeos creats per les escoles.

NotTrobMiradesmestresgran

En relació al primer objectiu, les escoles participants del programa reben una formació tècnica i pedagògica per crear el seus vídeos amb la participació de la unitat docent de l’ICE-UAB i de Pere Arcas, realitzador, productor i guionista.

En relació al segon objectiu comptem amb un web on trobem tots els vídeos creats per les escoles des de fa 3 anys, així com diversos butlletins i comentaris de persones relacionades amb el món de l’educació que ajuden a la reflexió sobre els vídeos. Però també una jornada de reflexió anual en la que fem dinàmiques per compartir, per discutir i per reflexionar sobre els nous vídeos creats per escoles, així com escoltem algun ponent relacionat amb la qüestió.

Aquest curs la trobada anual, que es farà el dia 20 d’octubre a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau, té dos al·licients extres per a mi: el primer que tindrem com a ponent a la Laia Servera directora i presentadora de l’infoK i el segon que un dels vídeos que presentem és de la meva escola.

Laia-Servera-Info-K-1-e1488469220422-750x500

Així que vull convidar-vos a venir a la trobada. Inscripcions aquí.

Ara ja sabem que l’edat adulta no és una etapa estàtica en quant a coneixements, que s’aprèn al llarg de la vida. Per això valorem les possibilitats d’aprenentatge i d’innovació que ens ofereixen l’enregistrament, el visionat i l’anàlisi del que es porta a terme als centres. Des de l’ICE ens agradaria contribuir a la generalització d’una cultura professional que és capaç també d’educar la seva pròpia mirada.

Així què, ens veiem allà o no?

Potser també hauríem de parlar dels mitjans materials i personals amb que comptem per poder fer una cosa tan interessant com gravar-nos en acció a les nostres escoles, però aquest segur que és tema per un altre post…

Special Olympics a la classe

Un altre tema per parlar a classe podrien ser els Special Olympcs. Podríem veure junts (i comentar) l’anunci que protagonitza l’ex-jugador del Barça Carles Puyol, podríem veure algun vídeo de les competicions, podríem practicar a educació física, podríem posar-hi una mirada crítica, podríem fer tantes coses, oi? Per què no m’envieu idees relacionades i fem un banc de possibilitats? O millor encara, per què no ho proveu a classe i m’expliqueu els resultats creant així un banc encara més interessant???

Va, vinga…

award-medal-cheer-partners

Avui és avui perquè així ho volem creure

Cervantes* i Shakespeare van morir el 23 d’abril de 1616. Què maco, el dia de Sant Jordi!! A veure si tindrà alguna relació…

Però atenció, Shakespeare i Cervantes NO van morir el mateix dia.

Us asseguro que no menteixo. Com és possible, doncs, aquesta paradoxa??

shakespearecervantesNomés us puc dir que tal dia com avui, però fa més de 400 anys va passar una cosa que potser hi està relacionada.

Us animeu a tractar el tema a classe? Com l’entraríeu per aconseguir que les noies i nois de la vostra classe se sentin implicats? Quins aprenentatges es podrien produir?

Derivada d’aquesta paradoxa, una pregunta que també podríem formular als nostres alumnes i que tampoc és trivial (per la seva manera d’entendre el món) seria,

Com és que no es van conèixer. Són dos dels escriptors més importants d’Europa d’aquella època, van ser coetanis i no van saber l’un de l’altre??

3-7-570x356

Potser us podria donar, almenys, la solució a la paradoxa inicial, però aquest és segur tema per a un altre post…

[*] Diuen que Cervantes realment va morir el 22, però van inscriure el fet el 23 perquè és quan va ser enterrat. Ves a saber com portaven els registres per aquelles èpoques…

Arriben la tardor, les notícies i la taula periòdica!

Un any més comencem el curs i ens tornen a venir temes que es repeteixen, però si teniu alumnes diferents, poden tenir recorreguts diferents.

equinoccio-otono-1537368861956

Primer. Torna a arribar la tardor. Aquest any és el diumenge 23. Aquí teniu informació. Podeu preguntar dilluns si han notat alguna cosa diferents, podeu proposar la lectura d’aquesta notícia o altres,… podeu mirar aquest post del curs passat amb moltes més idees al respecte.

Segon. Abans us he parlat d’una notícia, però cada dia en tenim una munió. Com ja us he parlat en alguna ocasió des de l’editorial TEXT-La Galera (no tinc comissió) tenen un projecte que anomenen la notícia de la setmana amb el que preparen propostes didàctiques pels diferents nivells a partir d’una notícia destacada. Et pots subscriure i rebre en un mail setmanal les propostes. Aquest curs fan una proposta nova en la mateixa línia que anomenen Què ha passat?  que dirigeixen més a primària, deixant l’altra per l’ESO i el batxillerat. No ho sé, recursos.

Tercer. El dia mundial de…., l’any de…. Aquestes dates marcades al calendari per institucions o governs poden ser xorrades considerables, però en ocasions poden ser l’excusa o la palanca per tractar un tema o per entrar-hi o per obtenir recursos. Aquest any 2019 ha estat declarat l’any internacional de la taula periòdica  i crec que pot ser motiu per portar-la a les nostres aules  i potser hi ha institucions que generen recursos o materials interessants. Val la pena estar atents i plantejar-se alguna cosa. Jo aniré compartint amb vosaltres tot el que m’arribi i ja tinc en perspectiva alguna cosa. De moment, comparteixo amb vosaltres un divertit test. Podeu intentar fer-lo i, segons amb quines edats, compartir-lo a classe.

large

També és veritat que no us explico res de nou, però esteu segures que només allò nou és interessant? Bé, això segur que és tema per un altre post…

Com comencem?

Vaig acabar el curs parlant dels deures d’estiu i vull començar el nou curs igual.

Aquesta és la il·lustració en Turu penjava al respecte i deia …no ens enganyem, si ho obliden durant les vacances, és que no ho havien après…ho havien memoritzat! Això m’interessa perquè, encara que no em molestin del tot totes les classes de deures, estic totalment d’acord amb l’afirmació. Si en dos mesos no poden aplicar un aprenentatge fet , quina Mmmmm d’aprenentatge és aquest!!!

Potser en comptes de partir del que hem fet a l’escola per fer exercicis a casa (durant les vacances o fara d’elles) podríem partir del que hem fet a fora. Ara, aquests primers dies tenim l’oportunitat de portar i compartir el gaudi d’aquests dies amb menys obligacions i segur que ens brinda l’oportunitat de fer molts aprenentatges. Aquí parlava d’algunes possibilitats, però vosaltres sereu a classe i per tant sabreu què emergeix i què no.

Bé, espero que aquesta primera setmana estigui sent positiva,  maca, il·lusionant i productiva i que comenceu dimecres vinent amb bon peu amb les vostres alumnes. Moltes deveu tenir ganes que arribin els alumnes, que comenci la feina de veritat, tot i que no deixa de ser estrany que un treballador tingui ganes de començar a treballar. Potser passa quan fas de la vocació professió, però això segur que és tema per un altre post…