Super Lola!!

 

Més info aquí. Fa molts dies que no escric res per aquí, però aquest seria tema per altre post…. SEGUR!

Anuncis

Ei, fa gairebé un mes que no escric res. No és per falta d’idees (juas, juas, juas, realment també em van escassejant. Coses de l’edat), el que em falta és el temps per compartir-les amb vosaltres amb un mínim de coherència.

Va, una cosa breu que em va passar uns dies. Una nena de sis anys em diu el dia de l’aniversari del meu germà:

– qui és més gran, tu o el teu germà?

– El meu germà.

– Com pot ser si el teu cumple ja va ser? tu vas néixer abans…

Fort, oi?

A quantes rotllanes de educació infantil de tres, quatre i cinc anys hauran posat el dia que és, de la setmana, del mes, el mes, l’estació de l’any… Però això del pas del temps i de com hem decidit les persones portar-ne registre (en la nostra societat), no és pas senzill, té la seva cosa.

calendario_infantil_euskera_1Si aquest intercanvi es dona a l’aula, podria generar-se una conversa amb la resta dels infants? Què en podria sortir? Quins elements i quins materials podrien ajudar-nos? Podríem ajudar a entendre que vaig néixer un dia anterior al del naixement del meu germà, però uns quants anys després?

Va, jo us dono una petita espurna i vosaltres dieu què faríeu?

Un tortell o dos?

Acabem de tornar a la feina i jo ho faig amb el regust encara del tortell de reis. Bé, més aviat delS tortellS de reis. I és que ens van cruspir dos a casa. I què tindrà a veure aquest rotllo meu amb vosaltres i les vostres aules??

tortellDoncs resulta que ens vam menjar dos tortells perquè, quan estàvem a la pastisseria, la meva filla va dir alguna cosa així com “si en comptes de comprar un tortell gran en comprem dos de mitjans tindrem més possibilitats que ens toqui algo”. Clar, un rei i una fava a cada tortell fan quatre sorpreses i a ella poc l’importa si la sorpresa és positiva o negativa.

En aquell moment no li vaig dir res perquè sovint es queixa que li dono la tabarra matemàtica amb coses quotidianes i em vaig contenir. Però el meu cap anava a cent. Realment les probabilitats de tenir sorpresa al plat són dobles? Tenim les mateixes probabilitats que si agaféssim un tortell gran amb quatre sorpreses? podríem amb aquesta situació generar una activitat que ens permeti a l’aula introduir nocions de probabilitat?

Evidentment, el que us proposo és que arribeu a l’aula i expliqueu que això dels tortells us va passar a vosaltres i demaneu als alumnes la seva opinió així “de sopetón”. Segur que sortiran opinions diverses i aquí és on podem proposar que en grupets intentin trobar formes de demostrar la seva opinió. Passar d’una opinió intuïtiva basada en creences a trobar una forma de comptar-ho i poder quantificar què vol dir més probabilitats o “més possibilitats” com em va dir ella és el que necessitem justament per modificar les nostres creences, és a dir APRENDRE. Poden dibuixar, modelar amb plastilina, fer servir multilink, fer taules, utilitzar fraccions…

Si voleu més dades us diré que érem 7 i vam tallar cada tortell en 7 talls aproximadament iguals. potser surt el dubte de si importa com els tallem.

Una dada més és que a mi em va tocar el rei del primer tortell i la fava del segon!! Però jo és que sempre he tingut molta sort amb els jocs d’atzar (mireu-me aquí treballant cada dia com a prova) Algú a taula va dir “ara que ja t’ha tocat una cosa és més difícil que et toqui una altra” Un nou filón, oi?

img_20190106_141948

Va, ànims, si us atreviu a plantejar aquesta activitat a l’aula ja m’explicareu com va. No passa res si vosaltres no sabeu “la resposta correcta”. És una indagació per fer conjuntament amb els alumnes i segur que arribeu a una bona solució, encara que les creences respecte aquestes qüestions entre la població adulta són realment molt curioses i sovint allunyades del raonament matemàtic, però aquest segur que és tema per un altre post…

Suports a centres (educatius, no d’espies)

De vegades tinc la sensació de treballar a la CIA o, millor, a una agència paral·lela a la CIA de la que ni tan sols aquells en tenen notícia. Però ja sabeu que no, que no tinc res d’espia, que sóc mestre. El que passa és que ara treballo a l’ICE que són les sigles d’Institut de Ciències de l’Educació, no significa Institut Central d’Espionatge, però sovint sembla que sí.

equip

Potser és que veig massa sèries i pel·lícules d’espies, però ho dic perquè tinc la impressió que tenim programes i serveis que gairebé ningú no coneix. De fet, jo abans de treballar aquí no els coneixia.

Bé, doncs com jo no podria ser espia perquè “lo casco todo” que diria el meu pare, avui us vull donar a conèixer un programa que em sembla interessant i que crec que us pot fer servei.

L’objectiu principal del programa és donar un cop de ma a aquells centres que han decidit transformar-se i pateixen de manca de suport o d’excés d’inseguretat i necessiten algú que faci el paper d’amic crític. Un amic valora totes les teves virtuts i sap reconèixer la teva tasca, però sap que l’escoltaràs quan et parli d’aquells aspectes en que hauries de millorar perquè no t’està jutjant.

Així, utilitzant aquest símil de l’amic crític volem ajudar als centres que creguin necessitar-ho (condició 0) a identificar els punts forts i els camins de millora de la seva pràctica diària, sempre que no comptin ja amb altres ajuts similars d’altres institucions (condició 1). Com que no formem part de l’estructura del Departament d’Educació ni som cap mena d’inspecció, la nostra és una mirada externa que pot ajudar, però no compromet.

imatge

Si creieu necessitar alguna cosa així al vostre centre, podeu contactar amb mi directament o fer-ho oficialment a través del formulari que hi ha al web. Tota la informació aquí.

Ah, és gratuït pels centres! De fet, jo crec que ho hauria de ser tota la formació continuada dels docents, però aquest segur que és tema per un altre post…

Bellas palabras

Avui us porto un recurs relacionat amb el món de les paraules. una manera de promoure la valoració de les llengües, sobretot de les que ens són pròpies. Sembla ser que un ciutadà espanyol mitjà no utilitza més de 1.000 paraules i només els molt cultes arriben a les 5.000, però és que hi ha estudis que afirmen que els joves no utilitzen més de 300 paraules diferents, tot i haver-ne aprés moltes més, és clar. Potser cal aclarir que el diccionari de la RAE conté més de 90.000 entrades i el de l’Institut d’Estudis Catalans més de 70.000.

Potser posar en coneixement dels anostres alumnes una proposta tan maca com aquesta dona suport a la idea del valor que té conèixer i fer servir la paraula més apropiada per a cada idea, ésser o objecte en comptes de fer servir sempre termes genèrics. És una cosa que fa coses.

palabras_bonitas_Cultura_Inquieta_9Potser seria bona idea proposar a cada alumne la creació d’una presentació amb les seves paraules preferides (en català, castellà, anglès o tot barrejat). caldrà buscar les definicions, quedar-se amb la part essencial, triar imatges que les il·lustrin i no siguin obvies i després compartir els resultats amb la resta de companys.

Què us sembla? Us animeu?

Ja sé que sovint les paraules preferides que ens venen al cap són, diguem, poc apropiades o directament insultants, però aquest segur que és tema per un altre post…

PD: Amplio avui (14/12) aquest post amb un vídeo que també parla de paraules, el seu significat, la seva etimologia, la seva traducció… però de l’Euskera. I si busquem paraules així al català, al castellà o a l’anglès??

PD2: Torno a ampliar amb paraules xules d’altres llengües.

Un planeta, mil mons

Una proposta de projecte. Quines reflexions creieu que poden aparèixer a classe si mostrem algun d’aquests treballs de l’artista/ activista turc Ugur Gallen?

650_1543495331Captura_de_pantalla_2018-11-29_a_las_13.25.09

Què proposo jo?

Provocar interpretacions en els alumnes sobre una de les imatges.

Contrastar en conversa les possibles diferents interpretacions.

Reflexionar sobre el tema de fons.

Explorar la possibilitat de fer obres semblants a aquestes.

En cas afirmatiu això obriria la possibilitat per a que els alumnes fessin diverses coses,

  • Per parelles podrien decidir quina qüestió concreta es vol denunciar, buscar dades concretes i contrastades sobre ella, després cercar les imatges que poden formar part de l’obra, crear el muntatge, redactar el text que acompanyarà a la imatge,…
  • En gran grup es podria muntar una exposició temporal de totes les obres amb els seus textos explicatius i fer difusió al públic potencial decidit (famílies, mestres, altres escoles,…)

Trobo que aquest projecte té potencial sobretot per la reflexió que provoca sobre el món que habitem  i la possibilitat de començar a entendre la complexitat de la nostra societat i les seves injustícies. Però, a més, pot requerir fer aprenentatges o posar-los en pràctica de forma real i contextualitzada. Per exemple l’ús d’aplicacions de tractament d’imatge, l’escriptura en situacions reals, l’estadística per ajudar-nos a entendre el món, la geografia amb sentit i altres.

650_1543495346Captura_de_pantalla_2018-11-29_a_las_13.26.17Podríem introduir-lo en el context del nadal o potser justament en tornar i parlar dels reis.

Notícies:

Rac1 | catorze.cat | cultura inquieta

Crec que parlar d’aquestes realitats presents al nostre món i intentar entendre-les pot interessar als infants (potser de cicle superior cap endavant) i pot ser origen d’aprenentatges veritables i vinculats a l’experiència. És possible que algú de vosaltres pensi que proposant nosaltres el tema i l’objecte d’un projecte no responem als interessos dels alumnes, però aquest debat segur que seria tema per un altre post…

Que diguin “ara em sento llesta”

Un dia d’aquests us parlaré de la meva feina nova (bé, seminova que ja porto més d’un any). De les seves coses bones i de les no tan bones, però avui em vull avançar a partir d’una de les coses més bones que és conèixer persones, docents, amb grans coneixements sobre diferents àmbits de l’aprenentatge i la generositat enorme de compartir-los sense més interès que contribuir a millorar el benestar dels aprenents, a buscar la manera que una alumna, en acabar una activitat, et digui “ara em sento llesta”.

Aquesta última és una frase que en Jordi Domènech va utilitzar ahir en el seu discurs d’agraïment pel premi Rosa Sensat. I en Jordi Domènech és una d’aquestes persones que estic tenint el plaer de conèixer, un professor de ciències amb el que he tingut la sort de coincidir en uns quants espais últimament i al que val la pena escoltar amb atenció.

dtehnzkw0ae7b82-1.jpgDoncs si entreu aquí podreu llegir el discurs sencer, fer-vos una idea sobre el contingut del llibre i agafar unes ganes boges de llegir-lo així que surti publicat.

Tingueu present que, en la meva opinió, és un d’aquells savis que no vol pedestals i que viu enganxat a la vida diària de les aules. I és que els savis, en aquesta feina nostra, es divideixen en dos, aquests i els que no trepitgen una aula ni per equivocació, avorrits com estan de la realitat real, però aquest seria tema per un altre post…

Notícia de pes!!

Heu vist aquesta notícia?

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20181116/kilo-unidad-peso-modificado-versalles-7151226

Un quilo ja no és un quilo o què? O un quilogram d’ara és millor quilogram que el d’abans? Com i quan es va unificar aquesta unitat de massa? O és de pes?

quilo

Al llegir que es canvia una cosa així, poden sorgir moltes preguntes sobre les unitats de mesura en general, els acords internacionals, les diferents unitats…

Jo ho trobo interessant i segur que la lectura d’aquesta notícia pot provocar converses i indagacions. El món de la ciència es mou, tot i que sovint no ens acabem d’assabentar, però aquest segur que és tema per un altre post…

Aprendre a llegir i a escriure

Avui us vull parlar d’un recurs. Es tracta d’un recurs que considero molt útil per a tothom implicat en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i, més enllà, en l’aprenentatge en general. Es tracta d’un blog en el que es comparteixen situacions d’aula amb una reflexió qualificada d’allò que s’està produint.

Un cop has arribat aquí, potser tens ganes de deixar de llegir perquè estàs superada o superat de tants blocs on es comparteixen “coses xulis d’aula”. D’acord, no llegiu més aquí si no voleu, però visiteu el blog.

Jo també estic cansat de les escoles Pinterest. Sé que moltes persones recorren a aquest mitjà amb la bona intenció de millorar allò que fan a l’aula, amb la intenció d’oferir als infants coses maques, coses que els hi agradin. És més, estic convençut (i abans no pensava exactament així) que la gran majoria de mestres fem les coses el millor que sabem i que podem amb la intenció de donar el màxim als nostres alumnes. Però sovint  no és suficient, sovint ens descarreguem unes fitxes de pinterest perquè són maques, però no hi ha darrere d’aquesta acció cap reflexió respecte del model d’aprenentatge que suposen. Tot molt acolorit i molt guander-ful, però amb la mirada de tota la vida.

Us demano, doncs, que visiteu el blog perquè així comprovareu que no té res a veure amb “letrilandia”.

letrilandia.jpg

No és una més d’aquelles coses que circulen per internet amb molt color i poc contingut. No es tracta de pràctiques d’aula que beguin d’un model més tradicional que el Partenon, però amb embolcall de coloraines i tipografies.

És un bloc que publiquen de forma conjunta les membres de l’equip ICE-UAB Aprendre a Llegir i a Escriure. Parteixen sempre d’una situació d’aula que serveixi per exemplificar com aprenen els infants i com els podem acompanyar en aquesta aventura.

Els seus post es publiquen cada dilluns i són breus. No són tuits, però són breus com les espurnes que t’il·luminen i et deixen esperant a la següent per veure-hi una mica més.

Aquí teniu un exemple,

El nom en lletra de pal i la lletra lligada

29/10/2018|Montserrat Fons

Un grup de nens i nenes de primer han acabat de fer un dibuix  i la mestra els ha dit que a darrera el full hi escrivissin el seu nom.

Al full de l’Aina hi veiem: 

Quan la mestra s’hi apropa li diu:

 – Aina, mira (senyalant els noms), no cal que escriguis el teu nom dues vegades.

L’Aina s’ho rumia una estona i finalment diu:

– És que el meu nom és així.

La mestra li pregunta:

– Així, com vols dir?

Ara, l’Aina, amb més seguretat, respon:

– Així ho tinc al penja-robes i així ho fèiem amb la Glòria (es refereix a la mestra de P-5)

[llegiu més]

 

Us a nimo a entrar, a llegir i, fins a tot a donar-los la vostra opinió*. Clar que, una de les persones que gestiona el blog és la Rosa Gil, companya meva durant el curs passat a l’ICE i gran coneixedora dels processos i mecanismes propis de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i, més enllà dels propis de l’aprenentatge a seques. I no sempre, els més savis són els que ocupen més espai a internet o tenen més visites i més likes, però aquest segur que és tema per un altre post…

 

[*]Oju!!! Si feu això últim no feu servir el palabro lectoescriptura perquè poden caure les 7 plagues sobre vosaltres… ;  )