Aprendre a llegir i a escriure

Avui us vull parlar d’un recurs. Es tracta d’un recurs que considero molt útil per a tothom implicat en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i, més enllà, en l’aprenentatge en general. Es tracta d’un blog en el que es comparteixen situacions d’aula amb una reflexió qualificada d’allò que s’està produint.

Un cop has arribat aquí, potser tens ganes de deixar de llegir perquè estàs superada o superat de tants blocs on es comparteixen “coses xulis d’aula”. D’acord, no llegiu més aquí si no voleu, però visiteu el blog.

Jo també estic cansat de les escoles Pinterest. Sé que moltes persones recorren a aquest mitjà amb la bona intenció de millorar allò que fan a l’aula, amb la intenció d’oferir als infants coses maques, coses que els hi agradin. És més, estic convençut (i abans no pensava exactament així) que la gran majoria de mestres fem les coses el millor que sabem i que podem amb la intenció de donar el màxim als nostres alumnes. Però sovint  no és suficient, sovint ens descarreguem unes fitxes de pinterest perquè són maques, però no hi ha darrere d’aquesta acció cap reflexió respecte del model d’aprenentatge que suposen. Tot molt acolorit i molt guander-ful, però amb la mirada de tota la vida.

Us demano, doncs, que visiteu el blog perquè així comprovareu que no té res a veure amb “letrilandia”.

letrilandia.jpg

No és una més d’aquelles coses que circulen per internet amb molt color i poc contingut. No es tracta de pràctiques d’aula que beguin d’un model més tradicional que el Partenon, però amb embolcall de coloraines i tipografies.

És un bloc que publiquen de forma conjunta les membres de l’equip ICE-UAB Aprendre a Llegir i a Escriure. Parteixen sempre d’una situació d’aula que serveixi per exemplificar com aprenen els infants i com els podem acompanyar en aquesta aventura.

Els seus post es publiquen cada dilluns i són breus. No són tuits, però són breus com les espurnes que t’il·luminen i et deixen esperant a la següent per veure-hi una mica més.

Aquí teniu un exemple,

El nom en lletra de pal i la lletra lligada

29/10/2018|Montserrat Fons

Un grup de nens i nenes de primer han acabat de fer un dibuix  i la mestra els ha dit que a darrera el full hi escrivissin el seu nom.

Al full de l’Aina hi veiem: 

Quan la mestra s’hi apropa li diu:

 – Aina, mira (senyalant els noms), no cal que escriguis el teu nom dues vegades.

L’Aina s’ho rumia una estona i finalment diu:

– És que el meu nom és així.

La mestra li pregunta:

– Així, com vols dir?

Ara, l’Aina, amb més seguretat, respon:

– Així ho tinc al penja-robes i així ho fèiem amb la Glòria (es refereix a la mestra de P-5)

[llegiu més]

 

Us a nimo a entrar, a llegir i, fins a tot a donar-los la vostra opinió*. Clar que, una de les persones que gestiona el blog és la Rosa Gil, companya meva durant el curs passat a l’ICE i gran coneixedora dels processos i mecanismes propis de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i, més enllà dels propis de l’aprenentatge a seques. I no sempre, els més savis són els que ocupen més espai a internet o tenen més visites i més likes, però aquest segur que és tema per un altre post…

 

[*]Oju!!! Si feu això últim no feu servir el palabro lectoescriptura perquè poden caure les 7 plagues sobre vosaltres… ;  )

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s