Què veus aquí?
Si no veus més que uns quants quadrats de colors fes zoom per allunyar-te de la imatge. Cada cop més lluny, cada cop més petita. I ara, ara què veus?
Tan si ja creus saber què és com si no, aquí tens un nou exercici. Què veus aquí?
De nou, el zoom per allunyar t’ajudarà si no ho has vist a la primera.
Què et sembla? No ho trobes fascinant? A mi, des del moment que ho vaig descobrir, fa uns mesos, em va fascinar. Quan penso en el nostre cervell i el seu treball. Quan ho faig en l’artista que ha pensat i executat aquestes versions. Quan penso en tot el que donarien de sí aquestes imatges a una de les nostres classes. L’únic motiu per no haver-les dut immediatament a classe és que en aquells moments no tenia una classe on dur-les. I vosaltres, les duríeu? Què creieu que podeu plantejar? Què es pot generar? Activitats, idees, propostes…
Espero els vostres suggeriments. Si en recopilo prou faré una nova entrada explicant-los. I si feu alguna cosa a classe podem compartir-la.
Jo, de moment, utilitzo aquestes imatges per a compartir-vos dos noms: Dimas Fábregas @DimasFabregas i David Bokeh @DavidBokeh. Al segon potser ja el coneixes perquè té més de 47 mil seguidors a twitter, però són dues fonts inesgotables d’inspiració artística a l’escola i pols de conexió a moltes propostes artístiques.
D’acord que això d’avui és més aviat una provocació que no pas una proposta de treball a l’aula, però hem vingut a jugar o només a xafardejar? Sí, sí, aquest és segur tema per a un altre post…
Pensar l'aula que pensa 
Just aquest estiu he recuperat un llibre d’i.lusions òptiques. La percepció del cervell sempre em fa pensar en com podem ser condicionats, enganyats o il.lusionats…
M'agradaM'agrada
Tota la raó. Sovint pensem que captem “el que hi ha” i ens oblidem que, en realitat, captem allò que el nostre cervell elabora amb les pistes que té… I paga la pena que això aparegui a classe.
M'agradaM'agrada