Cultura de Pau…

Amb el pont, les castanyes amb parasol, el hallowen més dolç i més barat que els panellets, el personal de la platja al cementiri, el canvi horari i una operació tornada sense cues estic tan desorientat que m’ha passat el dilluns, i fins i tot el dimarts, sense publicar el meu setmanal post.

Com que, entre una cosa i l’altra, hem arribat a dimecres publicaré un article molt bre, tot i que potser interessant.

Avui veient les notícies amb la meva filla, m’ha comentat algo així com “a veure si aquests també es lien i acaben amb el K-pop” quan ha vist que parlaven de l’intercanvi de misils entre les Corees com qui s’intercanvia cartes. Ella, mig en broma i vinculant-ho al que ara li motiva més que són els grups musicals per adolescents de Corea del Sud, expressava el neguit que compartit gran part de nosaltres en veure que en comptes d’intentar posar fil a l’agulla per intentar minimitzar les conseqüències del Canvi Climàtic, els poderosos del món es dediquen a generar més perills en forma de guerres, bloquejos econòmics (justament acabaven de mostrar la situació de Brasil bloquejat perquè ha guanyat les eleccions qui no convenia) o atacs policials. Tot envoltat d’altres tipus de violència més d'”estar per casa” com les violacions, agresions (de part de menors) i apunyalament del cap de setmana.

Òstia tu, quin panorama!

Davant d’això, com a mestres només ens queda el recurs de tractar el tema a les nostres classes. Visibilitzar-lo, debatre’l i afrontar-lo tants cops com calgui i de les formes més diverses. No es tracta d’alliçonar i repetir mantres i lemes pacifistes. Segurament es tracta d’intentar promoure la cultura de pau, com a base de les nostres relacions. És en aquest sentit que us recomano un decàleg de propostes literàries que fa uns mesos, davant la guerra a Ucraïna, ens recomanaven al Diari de l’Educació.

Clar que potser també caldrà abordar l’ús legítim de la violència per tal d’acabar amb els privilegis d’uns quants en favor de la majoria o per evitar justament que aquests pocs poderosos ens portin a tots al desatre. Seria legítim? Una bona pregunta, però segurament és tema per a un altre post…