Fa 150 que voltem el món

Aquest més de gener ha fet 150 anys de la primera publicació en forma de llibre de “La volta al món en 80 dies” de Jules Verne.

No cal donar-hi gaire voltes més, us proposo, en motiu d’aquesta efemèride, que en feu lectura a la vostra classe. Jo ho he fet amb alumnes de cicle superior i realment el resultat va ser espectacular.

Hi moltes i variades adaptacions del text per facilitar la lectura, però jo us proposo llegir-ne la versió original. Bé, l’original en francès no, però sí una traducció completa del text al català o al castellà. No és una lectura fàcil. Estem parlant d’una altra època, vàries generacions enrere, però no només és una altra època per als nostres alumnes, també ho és per nosaltres. Penseu que és l’any de la proclamació de la primera república espanyola, o de l’inici de la Gran Depressió als Estats Units, la primera gran crisi sistèmica del capitalisme, o, dit d’una altra manera, encara faltaven 26 anys per la fundació del Barça. Això ens col·loca en un plànol de distància similar respecte de moltes de les coses que s’expliquen el llibre.

El llibre es va escriure en una altra època, però, a més, el que ens explica es correspon amb una altra cultura. En unitats, referents i valors ens submergim en la cultura anglosaxona, tot i ser Verne un escriptor francès.

Tant el tema de l’època com de la cultura són, al meu parer, oportunitats d’aprenentatge. Les milles contínuament com unitat per expressar les distàncies són una oportunitat, la construcció del ferrocarril a estats units, els viatges transatlàntics, les diferències culturals o de classe, els fusos horaris, les latituds i longituds, la geografia, la justícia,… tot són oportunitats.

Com deia hi ha moltes adaptacions per facilitar la lectura d’aquest clàssic als infants, però el que jo em plantejo és què queda si li traiem les dificultats a aquesta novel·la? Potser una de tantes històries d’aventures i potser llavors és millor triar una d’actual que ja estigui pensada per al públic que tenim. Així doncs, el que jo proposo és que l’adaptació, la digestió de la novel·la l’anem fent plegats a la classe amb un paper molt important i actiu de vosaltres, les mestres, que evidentment haureu de llegir abans la novel·la i anar prenent notes. De tota manera, podeu llençar ara el repte a la classe, coincident amb l’efemèride i mentre comenceu i no fer la lectura per davant dels infants.

Jo recordo quan vam fer la lectura a la classe que vam enganxar a la paret un mapa on vam indicar el primer trajecte que fan els protagonistes entre Londres i Calais i la cosa es va anar complicant quan vam voler continuar enganxant mapes a la mateixa escala. Vam arribar al sostre, però molts nens i nenes de la classe no volien renunciar a ser fidels a l’escala, potser com una manera de ser fidels al viatge.

Vam arribar al final de la lectura setmanes, potser mesos, després, cansats (qui no es cansaria d’un viatge tan llarg i accidentat) i amb ganes d’acabar-lo d’una vegada, però amb les motxilles plenes d’aprenentatges i vivències sense gairebé sortir de la classe, i sense haver volgut deixar la lectura sense acabar en cada sotrac, quan estàvem avorrits o no acabàvem d’entendre que s’explicava.

Us ho recomano, sincerament. Estic segur que, a mida que aneu llegint, anireu veient que necessiteu o podeu fer a la classe i les oportunitats d’aprenentatge que es presenten, però hi ha molta gent que ja hi ha pensat i potser les seves propostes poden ser d’utilitat. Aquí teniu un parell d’enllaços.

La novel·la de viatge Parlen a partir de tres novel·les, una d’elles la que ens ocupa.

Guia didàctica Barcanova

També podeu veure la peli (alguna de les pelis) un cop llegit el llibre i, pels comentaris dels infants, veureu realment quantes coses han retingut de la lectura. Ja sabeu tot el que es diu que l’actual és una generació nativa digital i la dificultat que existeix per fer-los arribar als llibres i bla, bla. Com si els de la meva generació no haguéssim arribat a aquest clàssic a través dels Willie Fog i Rigodón que ens visitaven per TVE cada cap de setmana. I és que quan fem aquests discursos d’ara i abans i com de cultes érem nosaltres i llavors sí que s’aprenia, potser és que tenim una mica idealitzades èpoques pretèrites o que hem caigut en el ridícul Todo tiempo pasado fue mejor, però aquest és segur tema per a un altre post…