Com la setmana passada no vaig penjar l’habitual post, aquesta setmana dos. El d’avui és sobre una qüestió que em va venir al cap al fil d’una notícia d’actualitat.
El mitjà de comunicació La Directa va publicar dilluns la investigació sobre un policia que ha estat infiltrat a diverses entitats del barri de Sant Andreu de Palomar a Barcelona. La notícia va despertar comentaris de tot tipus a tertúlies radiofòniques i televisives, a twitter i demés olles de grills. En termes generals res que no haguéssim escoltat ja, però un comentari em va fer pensar. Era alguna cosa com: “Si que són inútils si un poli fent-se una cresta, posant-se uns aros a les orelles i fent-se uns tatuatges ja us la cola i l’acolliu com un dels vostres”. A veure, que es va “infiltrar” als moviments socials de Sant Andreu. Alternatius? Sí. Llibertaris alguns? Sí. Però moviments socials, al cap i a la fi. Que no es va infiltrar a un grup terrorista pagat pel Mossad!! En els moviments socials, per molt alternatius o llibertaris que siguin, qualsevol és benvingut d’entrada, a tothom se li obre la porta. Com si sobrés gent en aquests espais! Com si hi hagués cua per fer-se activista o militant d’alguna organització o entitat (de forma voluntària i altruista, recordem-ho). Aquestes entitats es dediquen a reivindicar drets pels veïns, organitzar activitats culturals, promoure el consum responsable, denunciar injustícies i combatre-les o generar espais de trobada, creació i ajuda mútua i, per tant, no hi ha gaire secrets i sí tanta feina com vulguis fer. Per això el que falten són mans, no pas orelles.
Fins aquí, l’anècdota que, si voleu, no te gaire a veure amb l’escola. Per que us en parlo, doncs? Aquesta visió tan absurda del que són els moviments socials com una cosa tancada en la que algú ha de disfressar-se per accedir i poder conèixer els seus secrets, m’ha fet pensar que a l’escola fem molt poc per difondre una part tan important del teixit social dels nostres pobles i ciutats. Moltes coses que funcionen a la nostra societat ho fan gràcies a les entitats socials. Els nostres fills fan esport gràcies a entitats, moltes persones reben suport en les seves problemàtiques específiques gràcies a entitats, els nostres rius, boscos i patrimoni cultural són protegits per entitats, les cavalcades de reis necessiten d’entitats, el teatre popular també, les cooperatives de consum responsable, potser el teu poble té escola gràcies a les reivindicacions veïnals, o no han fet fora de casa a la teva veïna gràcies a algun moviment de lluita, o les persones sense papers tenen algun ajut gràcies a altres persones organitzades en moviments socials i així tantes i tantes coses que podríem enumerar durant paràgrafs i paràgrafs. Ho dic amb coneixement de causa. Potser l’ajuntament subvenciona a alguna d’elles, però de forma ínfima en comparació amb el que fam pel col·lectiu.
Per seguir amb l’exemple aquí teniu, com a mostra dos botons, llistats d’entitats de Sant Andreu de Palomar. D’una font més alternativa i l’oficial de l’ajuntament. Feu-hi una ullada per curiositat i flipareu. Doncs al vostre poble igual (bé, igual, igual segur que no, però vaja)
https://ateneuharmonia.cat/lharmonia/entitats/
La meva proposta és que trobem la manera de fer que els nostres alumnes entrin en contacte amb les organitzacions i entitats que formen el teixit associatiu del municipi on estigui l’escola. Han de saber que existeixen, que fan molta feina, que tenen les seves portes obertes i que els necessiten i també que són incompletes perquè falten les entitats o els projectes que ells i elles puguin proposar i fer possibles ja que els moviments socials es construeixen a sí mateixos i són el que són per les persones que en formen part.
A més, segur que ens poden ajudar i molt a l’escola des de les entitats que tenim a prop. Bastoners, petanqueros, amics dels jocs de rol, ocellaires, sindicalistes, músics, diables i tants més. Feu-hi una ullada, això d’internet ho fa més fàcil que uns anys enrere, i segur que us venen moltes idees, moltes formes de col·laborar o contactar-hi.
I no en dubteu, si feu connectar als vostres alumnes amb els moviments socials del seu entorn, a banda de treballar perquè en un futur tothom tingui una visió més positiva del que són i no trobi normal que la policia s’hi hagi d’infiltrar també estareu fent el currículum que toca. Clar que en el currículum no ho trobareu tant en el llistat de continguts com dins les competències de coneixement del medi o emprenedoria. Deixem de banda la ràbia que fa aquest últim terme per les connotacions que ha pres últimament ja que aquest seria segur tema per a un altre post…
Pensar l'aula que pensa 
Deixa un comentari