Coneixes trucs?

Aquesta setmana us vull parlar de trucs, però no de trucs de màgia. Parlo de trucs per fer-nos la vida més fàcil a la selva d’internet on vivim moltes de les nostres hores (i això que encara no s’ha generalitzar l’ús ordinari de la realitat augmentada i tot aquest tinglado que tenim a tocar).

Sabíeu per exemple que si afegiu un punt (.) al final d’una adreça de vídeo de youtube, aquest es reproduirà directament, sense la seva publicitat associada? És possible que sí perquè jo acostumo a anar amb una mica de retard amb tots aquests temes (La meva filla gran no dona crèdit a com d’infrautilitzat tinc el meu mòbil. Tot el que podria fer…)

Bé, una altra que potser no sabíeu. Si vols llegir una notícia que és només per a subscriptors et trobaràs que només pots fer-ho amb el seu inici i després… Doncs si passes el link de la notícia per aquesta web aconsegueixes saltar-te el paywall, que tampoc sabia que es deia així. Funciona.

Un tercer exemple, quan vols fer una cerca a google, però restringint en quina pàgina fer-ho pots escriure site: i després el web en qüestió a continuació de les paraules de cerca. També funciona. Per exemple situacions site:xtec.cat

Trucs, dreceres o eines com aquestes n’hi ha incomptables i, el que és pitjor, cada dia en moren i neixen tantes com persones. És impossible estar al dia de totes elles com per saber quines ens interessen i ens convenen. Però jo avui no vinc a parlar-vos de la seva utilitat directa. Jo us vull parlar de la seva utilitat com a generadores d’oportunitats d’aprenentatge a l’escola. Com?

A veure, la proposta és que feu la vostra pròpia cerca o petita indagació sobre trucs a internet. A partir dels que us acabo d’exposar o d’altres que conegueu i que, com qui no vol la cosa, un dia expliqueu algun a classe. Algun que creieu que sorprendrà realment als vostres alumnes, suposats nadius digitals. partir d’aquí (com si jo, per haver nascut amb la televisió com a part del meu dia a dia hagi entès sense més com funciona, els seus secrets). Un cop compartit el truc obriu la conversa, que expliquin altres que coneguin o altres que voldrien saber si existeixen. Ara ve la feina xula, buscar per parelles trucs d’internet que presentar a la resta de la classe. Cercar la informació, preparar exemples i saber-ho explicar. Em sembla una activitat potentíssima que podem concentrar en uns dies o anar-la allargant durant el curs dedicant-hi estones curtes i esporàdiques quan cada parella tingui algun truc per compartir. Una altra feina també xula seria la de demanar trucs que els hi agradaria conèixer i que no han trobat que existeixin. No sé, com anar a un moment concret d’una pel·lícula. Quan Dicaprio mira Las Señoritas de Aviñón de Picasso a la cabina de Kate Winslet (sempre m’ha obsessionat aquesta qüestió, però ja un altre dia…). Es podria el·laborar un llibre amb tot de trucs, dreceres i eines inexistents, però futuribles. Això obliga a plantejar bé la qüestió, saber-la explicar, cercar per assegurar-se que no existeix i imaginar com podria ser. No em direu que no mola?

La segona proposta posa en joc idees tan importants com la versemblança (verosimilitud en castellà). És molt més difícil explicar una cosa falsa, però versemblant. Intentar fer-ho ens obliga a filar molt prim, és un motiu molt potent per tenir ganes d’explicar-se bé, per aprendre a escriure i per aprendre a parlar en definitiva. Quan una pel·lícula o una novel·la es construeix sobre premisses totalment falses, increïbles o impossibles i tot i així, en qüestió de minuts et te atrapat i identificat. Cal trobar moments per treballar sobre això amb els nostres alumnes. També és cert que sovint coses tan certes com que ara mateix estàs llegint això (estàs, oi?) no hi ha manera de creure-se-les, però aquest és segur tema per a un altre post…