Parin màquines! Terratrèmol

El terratrèmol. Si durant el mundial de Qatar us vaig animar de diverses maneres a afrontar el tema a les nostres aules pel tema en sí i per les oportunitats d’aprenentatge que podia presentar, com podem obviar ara el tema del terratrèmol que dilluns va afectar al Kurdistan i zones properes tant a Turquia com a Síria.

Evidentment heu de pensar bé el motiu que plantejareu a la vostra classe per portar aquesta realitat a l’aula. També és evident que depèn de l’edat dels vostres alumnes podreu tractar més unes qüestions o altres i podreu arribar fins a un nivell d’aprofundiment o altre, però cap edat està aliena a que comencin a caure les cases sobre les persones que, en principi, han de salvaguardar. El terratrèmol i els seus efectes no entenen d’edats.

No soc ningú per dir-vos com heu de treballar el tema ni he tingut temps per endreçar les possibilitats (com vosaltres). Només vull remarcar la idoneïtat de tractar el tema a classe, la importància de fer-ho, diria més, remarcar que em sembla imprescindible fer-ho. No podem restar aliens a un esdeveniment com aquest. Més enllà d’aquests recomanació imperativa, una altra cosa que puc fer és compartir amb vosaltres un llistat de possibilitats, de temes i idees presents i relacionades amb el terratrèmol i els seus efectes, un llistat inevitablement imperfecte, incomplet i obert. Una mena de pluja d’idees inicial.

• On ha estat aquest terratrèmol? A quina distància de nosaltres? Més lluny que la guerra d’Ucraïna o més a prop? A quants quilòmetres?
• A qui ha afectat? A quantes persones? En quin sentit? Podria passar aquí? Què caldria saber? I fer?
• Què estan fent ara a la zona afectada les autoritats? De quina manera? Per què d’aquesta manera? Troben supervivents? Com és això possible?
• Per què allà? És una zona sísmica? Què vol dir això? Quins són els motius?
• No es poden predir els terratrèmols? Amb tants avenços científics, no es pot fer res per evitar-los? Què pot fer-se millor?
• Ja havien hagut altres terratrèmols i s’havia aprovat una normativa pels edificis, però no s’ha acomplert, les empreses van pagar una multa i prou. Com és possible això? Com ha anat? A què s’han dedicat els diners? El president de Turquia diu que la gent que es queixa són provocadors que volen desestabilitzar el país, què vol dir això?
• Part de les ciutats i pobles més afectats són al Kurdistan. Quin país és aquest que no apareix a la llista de països del món? Com és això? Hi ha persones allà que diuen tenir por de l’ajuda de Turquia que pot aprofitar per atacar-los? Com s’explica això? Pot ser veritat?
• Part de les ciutats i pobles més afectats són dins zones afectades per la guerra de Síria i la desgràcia cau sobre altres desgràcies, però fa temps que no es parla d’aquesta guerra. Es va acabar? Qui va guanyar? Es va acordar alguna cosa?
• A Síria les autoritats del govern es queixen que no tenen mitjans a la zona per ajudar a les víctimes per causa de la guerra que van fer contra ells els països occidentals. Hi ha alguna cosa de cert en això? Què es podria fer ara?
• L’ajut internacional és molt important. Estem des de Catalunya ajudant d’alguna manera? Podem ajudar encara més? Podem fer-ho directament des de l’escola? Com? Per què algunes persones d’allà no acaben de fiar-se d’aquest ajut estranger?

Ciència, geografia, política, drets, solidaritat, matemàtiques… tants coneixements i competències que podem ajudar a desenvolupar al voltant d’aquesta situació desgraciada. I sobretot ajudar a desenvolupar el sentiment que no podem restar impassibles al que passa al món, que no podem fer tota l’estona com si res.

Fins i tot des de les editorials de llibres de text ens proposen que aquesta setmana treballem aquest tema a l’aula. Ho limiten a secundària i ho enfoquen d’una manera diametralment oposada és clar, però no poden esquivar-ho. Dic que l’enfocament és diferent i no em sembla una cosa menor. Comencen dient Observa el mapa bla, bla i després respon a les preguntes. Converteixen una qüestió de vida o mort en un exercici reproductiu que podria ser sobre la castanyada. Han mort més de 20.000 i és que hem de compartir amb els nostres alumnes, els hem d’ajudar a entendre perquè passa això, perquè afecta a uns més que a altres, perquè uns tene més ajuda que altres, perquè nosaltres no estem exclosos d’aquests perills, … Jo que sé, entendre el món que ens envolta i pensar com intervenir-hi, potser.

Disculpeu la precipitació i per tant les segures mancances en el text, es tracta d’una emergència.

És veritat que si volem atendre a això no tenim temps a programar i que cal atrevir-se a obrir portes i veure que passa, programant sobre la marxa i prenent decisions. I és veritat també que això no és tan fàcil, no cal vendre fum, cal una certa formació i un cert entrenament, però algun dia ha de ser el primer, això sí i avui em sembla un bon dia. De tota manera, aquesta qüestió de ser capaç de treballar a l’aula, almenys en algunes ocasions, sense xarxa és segur tema per a un altre post…