Quin % de descompte?

He fet una compra de llibres per a la classe per valor d’uns 50€ a una coneguda llibreria i ens han obsequiat amb un val de 5€ de descompte per a la propera compra d’un mínim de 25€. Ho he explicat als meus alumnes perquè no tinc clar quin % de descompte ens han fet al donar-nos aquest val. De seguida s’ha generat un conat de discussió que he pensat que podria reconduir.

Els he demanat que posessin per escrit en un full la seva opinió i resposta.

Aquest és el context i el repte d’una situació d’aprenentatge que volia compartir amb vosaltres. Quina resposta donaríeu? Així a grosso modo…

Nosaltres vam abordar el repte primer de manera individual per escrit. Posteriorment vam compartir totes les respostes sense indicar a qui corresponien, agrupant-ne les que oferien respostes similars. Ens va sortir:

0%, 20%, cap descompte, 6,6%, depèn, 10%, si no tornem a comprar no ens fan descompte…

És la teva una d’aquestes o tens una altra resposta?

Després de veure la diversitat de respostes, vaig proposar de treballar en grups de tres infants, decidits per ells mateixos, amb la intenció d’elaborar una resposta més completa. A veure si ens posàvem d’acord. En aquest moment de creació en petit grup jo anava valorant introduir suports, bastides i explicacions adaptades a la realitat de cada grup. Per exemple, va ser un bon moment per explicar com podem saber el percentatge que representa una quantitat descomptada d’una altra quan les converses dins un grup apuntaven cap aquí. Vaig fer aquesta explicació i altres a cada grup quan vaig pensar que les necessitaven

El següent pas serà compartir les respostes elaborades argumentant-ne els motius que li donen validesa i els motius per descartar-ne d’altres. La conversa en gran grup ens hauria de portar a elaborar i adoptar una resposta conjunta prou àmplia. Per exemple:

De moment no ens han fet cap descompte efectiu. Si decidim tornar-hi i comprem almenys 25€ ens faran un descompte màxim del 6,6% (hem de comptar els 50 que hem hagut de gastar per obtenir el val) que anirà baixant si augmentem el valor de la segona compra. El val és un ganxo comercial que busca fidelitzar-nos com a clients i fer que tornem a gastar, potser més del previst.

En un problema d’aquestes característiques, acompanyar els nombres de text amb arguments no és una dèria del mestre que vol respostes senceres, és una necessitat per donar la resposta.

En un moment posterior i després de decidir si anem a comprar més llibres o no a la llum de la resposta consensuada, demanarem que cada infant individualment anoti allò que creu que ha après amb aquesta situació que ens ha tocat viure. Intentarem recollir després les idees principals que els infants tenen consciència d’haver pogut aprendre amb la resolució d’aquest problema fent èmfasi en aquells objectius d’aprenentatge que més nens i nenes no hagin detectat.

Un cop tancat el tema del val de descompte plantejarem que parlin en grupets d’altres situacions que hagin viscut anteriorment i que ara entenguin d’una manera diferent o situacions que relacionin amb la situació resolta. Cada grup explicarà les situacions que han comentat.

• Les enganxines per aconseguir una vaixella del Bonpreu que van col·leccionar a casa meva
• El 50% en la segona unitat
• El dia sense IVA
• el 3×2
• Des de 10€ (i valia 21…)
• Descomptes fins al 70%

Et ve alguna més al cap?

Un cop feta la llista caldrà dinamitzar la tria d’algunes d’aquestes situacions viscudes i plantejar que els diferents grups intentin resoldre-les per compartir les solucions en finalitzar.

Què us sembla tot això? És una bona situació d’aprenentatge? De fet, que és això d’una situació d’aprenentatge, no ho és tot allò que fem a l’escola per intentar que els nens i nenes aprenguin? Intentaré acotar una mica la qüestió amb una pregunta una mica més específica: Com sabem que això que acabo de compartir amb vosaltres pot ser una situació d’aprenentatge en el sentit amb que s’utilitza aquesta expressió al nou currículum?

Veiem. Després de compartir-la amb un grup de mestres de diferents escoles vam arribar a la conclusió que:

SOBRE L’INICI

• El punt de partida es troba en un context real (o versemblant) de l’entorn proper dels infants. Implica qüestions rellevants social i/o acadèmicament.
• Es planteja un repte, un problema, una pregunta o una provocació sobre la que tothom pot tenir una posició inicial (la pròpia experiència). Es planteja de forma oberta i que pot dur a una indagació.

SOBRE LES ACTIVITATS

• Es desenvolupa a través d’activitats competencials. És a dir activitats que:
  • Porten a aplicar coneixements ja adquirits i a fer nous aprenentatges.
  • Tenen per objectiu respondre preguntes obertes.
  • Es poden desenvolupar de diverses formes i estimulen la creativitat.
  • Ajuden a relacionar coneixements diversos.
  • Impliquen raonar sobre el que s’ha fet i justificar-ne els resultats.
• Es planteja una progressió que conté activitats d’activació, de desenvolupament, d’estructuració i d’aplicació.

SOBRE LA GESTIÓ

• El docent intervé més a partir de preguntes, contraexemples i reptes, però en tot cas, adequant-se a les necessitats a partir de la conversa i l’escolta activa als infants.
• Es posa en joc el treball i l’esforç individual i també en parelles o en grups petits i grans per induir a parlar argumentar, convèncer, consensuar…
• Es promouen moments per a l’autoavaluació (regulació) a partir del contrast i comparació d’idees entre iguals.
• Es fomenta l’autonomia de l’alumnat.
• Es planteja amb temps per endavant.

Sí o no? Jo crec que sí, però si tenim dubtes sobre el caràcter competencial de l’activitat veiem quines competències específiques de matemàtiques ha calgut posar en marxa per resoldre la situació.

Competència específica 1. Traduir problemes i interpretar situacions quotidianes fent-ne una representació matemàtica personal a través de conceptes, eines i estratègies per analitzar-ne els elements més rellevants.

Competència específica 2. Resoldre problemes, aplicant diferents tècniques, estratègies i formes de raonament, per explorar i compartir diferents maneres de procedir, obtenir solucions i assegurar la seva validesa des d’un punt de vista formal i en relació amb el context plantejat i generar noves preguntes i reptes.

Competència específica 5. Utilitzar connexions entre diferents idees matemàtiques, així com identificar les matemàtiques implicades en altres àrees o amb la vida quotidiana, interrelacionant conceptes i procediments per interpretar situacions i contextos diversos.

Competència específica 6. Comunicar i representar, de forma individual i col·lectiva, conceptes, procediments i resultats matemàtics utilitzant el llenguatge oral, escrit, gràfic, multimodal, en diferents formats i amb la terminologia matemàtica adequada, per donar significat i permanència a les idees matemàtiques.

Competència específica 7. Desenvolupar destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l’error i afrontant les situacions d’incertesa com una oportunitat, per perseverar i gaudir del procés d’aprendre matemàtiques.

Competència específica 8. Desenvolupar destreses socials participant activament en els equips de treball i reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement matemàtic de manera col·lectiva.

Oh, doncs sembla que sí que han calgut algunes de les competències específiques de matemàtiques que marca el currículum per afrontar aquesta situació i per tant, si estem atents i posem els mitjans, aquestes competències poden tenir un desenvolupament, poden progressar. Sobretot ho faran si afrontar situacions amb aquestes característiques es converteix en quelcom habitual a classe.

I els continguts o, amb més adequació terminològica actual, els sabers (també és més maco, eh)?

No ho he dit fins ara, però estem a una aula del cicle superior i llavors crec qu podem dir que estan en joc quests sabers que corresponen al cicle:

• Realització d’estimacions i aproximacions raonades de quantitats encontextos de resolució de problemes.
• Utilització de percentatges i decimals per expressar quantitats en contextos de la vida quotidiana i elecció de la millor representació per a cada situació o problema.
• Resolució de problemes relacionats amb el consum responsable (valor/preu, qualitat/preu i el millor preu) i amb els diners (preus, interessos, impostos i rebaixes).
• Identificació de situacions proporcionals i no proporcionals en problemes de la vida quotidiana: identificació com a comparació multiplicativa entre
• Resolució de problemes de proporcionalitat, percentatges i escales de la vida quotidiana, a través de la comparació multiplicativa entre magnituds.
• Treball de la flexibilitat cognitiva, l’adaptació i el canvi d’estratègia en cas Valorar l’error com a oportunitat d’aprenentatge.

De la mateixa manera que amb les competències, no per haver donat voltes a aquesta situació a l’aula podem donar per “treballat” ni per “assolit” cap d’aquests sabers. Hi apareixen, són necessaris, cal utilitzar-los i per tant els infants hauran d’anar progressant en el seu coneixement i domini, sobretot si nosaltres els acompanyem convenientment.

Però, només matemàtiques veieu involucrades en aquesta situació d’aprenentatge o creieu que hi ha més coses en joc?

Jo crec que per la forma oberta de plantejar la situació, el desenvolupament en grups reduïts i autònoms de treball i el tipus d’intervenció que ens hem plantejat de fer sembla que també pot ajudar amb el desenvolupament de les competències personal, social i d’aprendre a aprendre dels infants. Per la vinculació amb una situació real del món del comerç que mantindré sobre la taula fins a finalitzar les activitats (el context no és només una excusa per començar) crec que pot ajudar al desenvolupament de la competència ciutadana i el pensament crític. podem opinar això o allò, però si fem uns càlculs amb cara i ulls la nostra opinió estarà fonamentada, es podrà oposar a altres amb sentit i no serà una mera percepció (el màrqueting és per enganyar-te, et volen prendre el pel, sempre fan molt bones ofertes…)

Per acabar, i com a conclusió principal, diria que els infants aquí estan construint coneixement col·lectivament a partir d’un problema real i per tant complex, tot i utilitzar només el 50, el 5 i el 25. Fer que s’involucrin personalment fa que vulguin trobar una solució i això farà que aprenguin. Que puguin plantejar altres situacions que a ells els hi semblin comparables farà que estiguem parlant d’ells que estiguem aprenent a entendre el seu món i a utilitzar les matemàtiques per fer-ho. Sí o no? Properament més.

Per ser un post m’ha sortit una mica llarg. Hi ha poc màrqueting en la meva escriptura perquè aquests tostonazos no venen. Clar que en realitat no us volia vendre res… o sí? Bé, deixem-ho perquè aquest és segur tema per a un altre post…