Atenció, plagi va!! Bé, autoplagi de fet. Esteu a punt d’enviar els infants a casa i potser amb deures d’estiu a la motxilla. Encara sou a temps, us ho podeu repensar. parlem-ne.
Jo, que n’he posat en el passat un bon tou de deures d’estiu, crec ara que no val la pena i que pot arribar a ser contraproduent generant més desigualtat.
En qualsevol cas, si persistiu en demanar alguna tasca penseu en el futur i no en el passat. Fins i tot les editorials, que són professionals d’aquestes coses, ja ho fan així, ara els quadernets d’estiu són “prepara quart” i no “repassa tercer”. Així que oblideu-vos de donar els típics exercicis de repàs i penseu en el curs vinent. Si pot ser no en el sentit que ho fan les editorials, és clar. Són tan cutres que alguns encara no han pillat (tindran altra feina) que a infantil ja no es diuen “parvulitos”
Us he dit que venia un (auto)plagi i no és el primer cop que el faig perquè us vinc a proposar de nou les capses de records.
Durant les setmanes que venen els vostres alumnes trencaran la seva de rutina i viuran coses diferents, potser noves, potser inesperades, potser fantàstiques, potser bones i potser no tant. Alguns tindran la sort d’emprendre algun viatge exòtic, altres aniran al poble dels avis o visitaran el país dels pares, n’hi haurà que no sortiran de la piscina del càmping i altres que faran un casal sense sortir del seu poble i fins i tot podeu tenir alumnes que dediquin part de l’estiu a ajudar pare o mare amb la seva feina. En els meus estius infantils i juvenils hi va haver de tot això. Vosaltres no vau viure experiències d’estiu que us van marcar més que qualsevol viscuda a l’escola?
Clar que podeu començar el curs preguntant què has fet a les vacances?, però si els infants ho han preparat una mica potser no sortim de trivialitats. Alguns que hauran fet alguna cosa que pot ser espectacular no li hauran donat cap importància ni tindran cap evidència, i potser ni ho diuen. En canvi altres donaran molt de bombo a una experiència de molt poca profunditat. Preparar-ho d’alguna manera no és garantia segura que aquestes possibilitats no existiran, però ens pot fer que l’activitat doni una mica més de joc.
Així la proposta seria que tothom vagi cap al temps de vacances amb els ulls i la ment oberts per recollir objectes, imatges, textos i records que els hi permetin compartir amb companyes i companys el que han viscut en aquest temps tan important en la vida de les persones. Si un nen va al Marroc, a visitar la família i porta un fulletó o una foto feta amb el mòbil o una història escrita d’algo que ha viscut podrà tenir la seva oportunitat de ser algú i de fer-se entendre amb els seus companys. Si un altre va al poble del seu avi a l’Aragó i porta un mocador de coll de la festa major podrem comparar amb altres festes i si algú acompanya als seus pares a vendre als mercats ambulants o a les paradetes de les festes majors podrà explicar una pila d’anècdotes. Fins i tot qui tingui la mala sort de no poder fer gaire més que avorrir-se a casa amb la tablet o la tele anirà un dia a la piscina amb el seu veí o s’anirà a dormir a les dues de la matinada aquell dia que era festa al barri.
Si ho voleu més concret podeu proposar que facin la capsa de les vacances. Podeu portar demà a la classe una capsa vostra, real o fictícia, amb coses d’un estiu de la vostra infància o adolescència. Obrir-la, ensenyar el que hi conté i proposar que facin la seva. Una bona idea seria dur a classe un bon grapat de capses de diferents mides i formes i que cadascú triï la seva, sortint així de classe amb els deures clars.
Compartir al setembre les capses proveirà d’històries l’inici del curs vinent. Històries de les que poden sorgir aprenentatges o no, però que poden donar l’oportunitat de conèixer una mica a cada un dels infants o joves, entre ells i amb les mestres, donant a tothom la seva importància. A ningú agafarà per sorpresa quan preguntem allò de… què has fet a les vacances?? I ningú respondrà el trist res.
Aquí podeu veure un exemple i les possibilitats que obre.
Les primeres setmanes del nou curs sempre acostumen a estar una mica dedicades al coneixement entre grup i mestres i a explicar-nos què hem fet i com ens ha anat. Per què no aprofitar-ho?
En qualsevol cas, jo recomano explicar als alumnes el que es demana i, a banda, fer una informació de cara a les famílies breu i clara. Cal explicar què proposem de fer i quines són les intencions de la proposta. I és que els deures que posem als nostres alumnes molts cops acaben sent deures per a les famílies que no saben com fer-los. Hem de tenir una mica de compassió per les famílies que, en ocasions, no saben per on anem. Tot i que aquest tema del que expliquem a les famílies i el que elles ens entenen ja l’he deixat pendent més d’un cop i seria tema segur per un altre post…
Pensar l'aula que pensa 
Deixa un comentari