Tornem al regle o què?

Tothom va de baixada amb el final de curs cada cop més a prop, així que ja no és moment de fer noves propostes de treball a l’aula. He decidit escriure igualment aquest post setmanal perquè hi ha un tema que fa molt que em crema per dins al mateix temps que no deixa de sorprendre’m i aquesta setmana ha tornat a estar de màxima actualitat. Mireu:

En aquest tuit una docent que ha tingut responsabilitats sindicals i que sempre s’ha identificat ideològicament d’esquerres afirma taxativament que vol MENYS INNOVACIÓ. He suprimit el nom de la persona que respon al consorci perquè no penso fer un atac a la persona i perquè aquesta opinió és expressada cada dia per moltes altres persones al meu voltant, docents i no docents. El que em preocupa és l’opinió.

A veure, sense innovació encara pegaríem als infants amb un regle als dits quan es comportin malament o els estiraríem de les orelles per fer una resta portant-ne malament. No té cap lògica ni sentit dir menys innovació com a oposició a altres coses que volem com bones condicions laborals o que no hi hagi segregació, desitjos que comparteixo. La innovació no és oposat a cap de les dues coses i innovar és una acció al meu entendre imprescindible per millorar. També pot haver qui pensi que el nostre sistema educatiu no necessitava ni necessita millorar, però em sembla que no cal gastar gaire energia en defensar aquesta necessitat. Si un ciutadà mitjà és incapaç de decidir en el súper si li convé més l’oferta de 50% en la segona unitat o la de 3×2 és que el sistema educatiu necessita millorar. Si una persona qualsevol del nostre entorn no és capaç de detectar la manipulació en llenguatge que s’utilitza a diari per vendre’ns quelcom o fer-nos creure en alguna idea és que el sistema educatiu necessita millorar. I resulta que als 80, quan jo estudiava, abans de la LOGSE ja passava i ara, 40 anys després, continua passant. Per tant millorar l’educació continua sent un repte pendent i per fer-ho calen recursos, condicions i també innovar. La saviesa popular atribueix a Einstein la frase SI VOLS RESULTATS DIFERENTS, NO FACIS SEMPRE EL MATEIX que, sigui seva o no, sembla no necessitar cap més explicació.

Altra cosa ben diferent és que en els últims anys hem trobat innovacions que podem anomenar homeopatia pseudoeducativa, sense cap fonament pedagògic o didàctic, promogudes per una empresa tecnològica, una editorial, l’equip del conseller de torn, un gurú educatiu o un grup de docents motivats i preocupats pels seus alumnes.

Si tu decideixes que vols deixar de picar amb el regle als dits l’alumne que no vol fer els exercicis reproductius de merda que li proposes i la teva innovació és deixar que faci aquells exercicis de merda només si vol fer-los, és normal que en un temps prudencial te n’adonis (o algú et faci adonar) que els resultats a la teva classe no només no han millorat sinó que han empitjorat. Claaaaaaro. No em feu posar exemples reals vistos amb els meus propis ulls d’innovacions inútils i contraproduents en que algunes persones tenen molta fe…. fins que se la foten. Segur que us en venen al cap.

Atenció doncs, que s’hagin produït alguns canvis sense cap fonamentació, que no milloren els aprenentatges, no vol dir que puguem generalitzar i acusar a tota innovació de ser perniciosa pel sistema. Això ens portaria a fer marxa enrere i tornar a obligar als infants a fer exercicis reproductius sense parar. Que en algunes escoles treure els llibres de text hagi significat que ni mestres ni alumnes sàpiguen ben bé què han de fer, no vol dir que els llibres de text siguin la millor idea. Que la digitalització massiva i acrítica no millori per sí sola els aprenentatges no vol dir que hàgim de fugir de tot el que olora a tecnologia. Que en algunes escoles els nens passin hores només jugant sense afrontar cap repte cognitiu no significa que els ambients d’aprenentatge ben plantejats no tinguin utilitats d’aprenentatge. Que algú pensi que canviar el mobiliari, màgicament canviara el que passa en termes d’aprenentatge no vol dir que espais amables de qualitat i ben pensats no siguin preferibles a barracons trencats i atrotinats. I així podria seguir hores…

En resum si equiparem innovació a merdòfies sense base anem a “aprendre com s’havia fet tota la vida” que diuen els que també afirmem “a mi no m’ha anat tan malament”, a l’escola instructiva que expulsa a gran part de la població, sovint la més vulnerable econòmicament i avorreix i domestica a la resta. Ens condemnem a tornar a una escola que ja fa molts anys que Dewey, Vigotsky, Ferrer i Guàrdia, Marta Mata, Rosa Sensat i tants d’altres volien canviar a base d’Innovació Educativa.

No siguem catetos si us plau.

Tinc alguns temilles més que voldria tractar abans d’acabar el curs, però està clar que seran segur temes per a un altre post…