A què venim a l’escola?

Bon inici de feina per totes i tots els que feu de mestres. Sí, ja sé que algunes porteu ja uns dies fent entrevistes, omplint paperassa, pensant i preparant aquest nou curs, però avui és el dia en que oficialment comencem i en que la majoria us reincorporeu a l’escola. Un curs més tornem a la càrrega amb aquesta feina que és, com algunes altres, més que una ocupació laboral. Això últim no ho dic per treure pit o amb l’objectiu de contraposar-ho als “tres mesos de vacances”, ho faig pensant en la nostra principal responsabilitat: els aprenents. Infants i joves que passen una gran part del seu temps amb nosaltres i no sempre de forma positiva ni traient-ne un bon profit.

Vull dedicar aquest primer petit escrit del curs a recordar, a recordar-me, una obvietat, la missió principal que tenim encomanada és aconseguir que tots els infants i joves tinguin una estada positiva als nostres centres i intentar ajudar a que aprenguin algunes coses que els siguin d’utilitat en aquest món tan fotut. Cal recordar-ho perquè no és així. No tots tenen les mateixes oportunitats, no tots viuen bé el seu pas per l’escola i no sempre tenim prou present que la mesura de totes les coses a l’educació és l’aprenentatge de cadascun dels alumnes.

Amb sinceritat tothom podem posar cares a infants que ja al cicle mitjà de primària veuen l’escola de forma molesta, no un lloc on passar-ho bé, estar amb els iguals i anar acumulant vivències i aprenentatges. I encara els hi queden 5 o 6 anys de (j)aula. Per això crec que ens pot anar bé rebre els alumnes havent llegit el nou còmic de l’Oriol Malet, Ombres de colors, que es presenta aquests dies i que ja podeu trobar a les llibreries. A TV3 en parlaven l’altre dia i a La Vanguardia podeu trobar una entrevista.

Una manera d’aturar-se, abans de començar, i pensar quin és el nostre objectiu per aquest curs. Elevar una mica la mirada i el pensament per sobre de programacions, dies d’inici, ventiladors tardans i estratègies digitals.

A banda d’això puc dir-vos que no tinc, ara mateix, molt clar que continuï fent aquests post educatius. Hi pensaré, però aquest és clarament tema per a un altre post…

Deixa un comentari

Bloc a WordPress.com.

Up ↑