És ben senzill!!

Aconseguir la col·lecció és ben senzill. Això és el que deia la promoció (tot just va acabar diumenge), però quantes persones hauran aconseguit la col·lecció, la seva vaixella nova? Això serà difícil, per no dir impossible, de saber, però podem enfocar-ho des d’un altre punt de vista: era realment ben senzill aconseguir la col·lecció? Com de senzill o com de difícil?

Si plantegeu aquest tema a classe afloraran qüestions relacionades amb el màrqueting, amb les matemàtiques, amb el consum, amb la fidelització, amb els descomptes, amb el criteri crític,…

Quan ha hagut de gastar una família per aconseguir una vaixella mínima? Què és considera una vaixella? Sis de cada tipus de plat més les plates? Deu, dotze? Per què sis o dotze? Quants diners calia pagar a banda per aconseguir la vaixella? Quan gasta una família habitualment? Però no gasta diferent cada família? Per què fan tot aquest embolic dels punts i els fulletons i no et regalen un plat directament quan toqui?

A les fotografies dels fulletons teniu les dades per a fer els càlculs, però crec que seria súper-xulo portar aquests fulletons (o altres de promocions similars) a classe i sense donar més indicacions, veure com cada grup d’infants intenta arribar a conclusions. Això seria un veritable problema matemàtic. Explicar mínimament el context en que el mestre és qui ha anat a comprar i ha rebut les enganxines, repartir fulletons i plantejar aquesta pregunta: Com és de senzill aconseguir la col·lecció? Només aquesta, la resta ja anirà sortint.

Ja us dic jo que caldria gastar més de 3.000 € en dos mesos i mig, i afegir-ne 14€ (misèria, això sí) per obtenir una vaixella de sis. També us dic jo que això no és fàcil. Una família pot gastar sobre 1.000€ en aquest període de temps, així que per aconseguir la vaixella hauria de triplicar la despesa. Resum, aconseguir la col·lecció és ben senzill és simplement mentida! Bé, com tantes frases comercials que ningú mai es preocupa de raonar gaire ni tampoc ningú regula gaire seriosament.

La part interessant a la classe és tot el que pot donar de sí l’activitat durant diverses sessions i el pòsit que pot deixar en els infants respecte a diverses qüestions.

Jo, personalment, tot i trobar des del primer dia que el lema era mentida, com que compro sovint en aquest súper, he col·leccionat els punts i he “aconseguit” unes plates per les amanides. Tot i saber que no hauria d’entrar al joc, hi entro. Serà per aquesta cosa que tenim els pobres d’aprofitar les ofertes(encara que no necessitis el que s’oferta, aquesta dèria d’estalviar no sempre ben enfocada? No sé ben bé quins seran els motius, però aquest és segur tema per un altre post…