Aquesta setmana hauré estat una mica taladro (trepant, trepant,…) amb no un post ni dos, sinó tres! Suposo que han coincidit tot de temes que m’estava fent a sobre. I això que se’m va passar parlar que estàvem a punt de passar de 8.000 milions d’habitants al planeta (ja hem superat la xifra) i com veure “en directe” com això passava dimarts podia ser un bon ganxo per donar voltes a un munt de temes i promoure no menys aprenentatges. Clar, ara ja ha passat i tens menys gràcia, però potser algú de la classe n’ha sentit a parlar i encara podeu fer alguna cosa. Només un apunt, la gent de visual capitalist (web interessant per vídeos i infografies de molts temes) ha fet aquesta animació que mostra l’evolució de la població els últims dos segles incloent algunes previsions de futur. Podeu pausar el vídeo en l’any que vulgueu i veure per exemple quants érem l’any que vaig néixer o l’any que van néixer els nens de la classe i intentar descobrir quan ha augmentat la població des de llavors, quant ho ha fet per dia, fer gràfics o percentatges i pensar en tot el que això pot significar… Espoiler1: si els vostres alumnes són de quart la població mundial ha crescut un 10% des que van néixer. Espoiler2: si sou tan viejunos com jo podeu pensar que formeu part d’un increment d’un 217% de la població mundial. És a dir, des de l’any que vaig néixer ens hem multiplicat per 2. D’aquí a multiplicar-nos per 0 no sé quan queda. Evidentment és un tema en connexió total amb el post de dilluns.
En qualsevol cas jo avui no us volia parlar d’això, volia parlar de futbol. Sí, ja ho sé, a aquestes alçades ja deveu estar embafats de futbol. El mundial tampoc és quelcom que jo estigués esperant. A que sigui de futbol, un dels esports que pitjors models ens aporta, se li suma el fervor patriòtic associat a que s’enfronten seleccions nacionals i en aquest cas a més, tot el que genera Qatar. Però el mundial de Qatar és a les nostres taules i a les nostres aules ja fa dies i més que ho estarà a partir de la inauguració oficial de diumenge, així que potser val la pena aprofitar i veure què en surt.
Podríem començar per preguntar Com és que es fa ara un mundial a mitja lliga i no a l’estiu com sempre? A veure què pensen, què saben, què imaginen o què hipotetitzen. Només aquesta qüestió de calendari ja porta amagades moltes qüestions com una nina russa. Suposo que ja sabeu que es fa en aquestes dates, mai abans havia passat, perquè a Qatar a l’estiu fa molta calor. Quan s’arribi a aquesta informació la pregunta serà i perquè es fa a Qatar?* Això ja ens pot portar a moltes altres consideracions sobre Qatar i sobretot com funciona el futbol i l’esport d’elit en general o la política o el poder veritable al món. Segons l’edat dels nens, evidentment, podran entrar i entendre més o menys aquestes qüestions, però tots poden entendre que si la festa de final de curs la traslladem a novembre i cal aturar les classes serà per algun motiu de cabdal importància.
Un cop oberta la primera nina i la segona poden sorgir moltes altres preguntes de diferents àmbits esportius, matemàtics, socials, culturals o geogràfics:
És un mundial només d’homes? Però les dones també juguen a futbol… Per què ho fan en equips separats? És així en tots els esports? Juguen totes les seleccions del món? Què guanyen?
On es juga? On és Qatar? Com és que menys del 30% de la població és catarí? Perquè alguns aficionats volien fer boicot al mundial? I alguns músics han decidit no anar a actuar? Què és això de les morts construint estadis? I els vídeos d’aficionats falsos de diferents països?
Hi ha mundials de tots els esports? I què tenen a veure amb els Jocs Olímpics? Com es paga el desplaçament d’esportistes des de tots els punts del món? I als països pobres?
Si hi ha 32 seleccions, quants partits es jugaran? (quants diríeu vosaltres així ràpid, sense consultar?) Tots els equips jugaran els mateixos partits? Quants partits ha de jugar el que serà campió? I quants ha de guanyar?
Per què Iñaki Williams, un noi nascut a Bilbao i que juga a l’equip de la ciutat que no fitxa esportistes que no siguin d’Euskalerria, jugarà el mundial amb la selecció de Ghana? A l’últim europeu de bàsquet la selecció espanyola, que el va guanyar, va jugar amb un noi nordamericà que no havia ni tan sols trepitjat espanya…
Quina forma tan estranya té la pilota oficial del mundial? És realment tan estranya com sembla? (mira les fotos) Per què no es juga amb una pilota “normal”? Com són les pilotes normals de futbol?
No ho sé, moltes preguntes i molts temes. I si tenim la qüestió oberta mentre es celebra el mundial hi haurà aportacions de molts tipus segons vagin passant coses i els nostres alumnes estiguin atentes a notícies i esdeveniments.
Vinga va, seran només unes setmanes i poden ser interessants. Potser no vibrarem amb els partits, però podem fer-ho amb les dinàmiques que s’obrin a classe.
Alguns enllaços que us poden servir:
El mundial de la vergonya. Diari Ara
Curiositats del mundial. El Nacional
Calendario final. El País
Seis cosas que debes saber. Amnistía Internacional
Sangre, dinero y futbol. El Crític
Shakira al mundial. XCatalunya
Aficionados de plástico. El confidencial
(*) Així sense furgar molt una nena m’ha dit: no sé, per fer-lo més famós.
Bé, fa una estona que us he fet la pregunta de la quantitat de partits i potser algú de vosaltres hi ha pensat o fins i tot algú ha deixat de llegir per calcular-ho. Ara ja us puc aclarir que consultant qualsevol web sobre el mundial sabreu el nombre exacte, però que només sabent el nombre d’equips no es pot calcular el nombre de partits ja que cal conèixer el sistema de competició triat. Per exemple si juguessin una lligueta d’anada i tornada (com la lliga espanyola per exemple) haurien de fer gairebé 1.000 partits, concretament 992 i, en canvi si ho fessin amb eliminatòries directes serien 31 partits, és a dir 32-1. Així doncs la resposta a la pregunta quants partits hauran de jugar si són 32 equips? no és un número, és un rang que va des de 31 a 992!! I entremig moltes altres possibles tries com la que dona 63 partits que són els que hi ha planificats a Qatar. Això sí que és un problema i no un mer exercici, però s’amaga sota la redacció d’un d’aquests exercicis que omplen els llibres de text i les tauletes de les nostres escoles i que només requereixen estar al cas de quina operació cal aplicar. No em direu que aquests càlculs i els seus perquès no són interessants. Sí ja sé que potser penseu que aquestes coses només semblen interessants a un freak com jo, però aquest és segur tema per a un altre post…
Pensar l'aula que pensa 