25N, encara cal

Contra les violències masclistes potser hem de posar el focus en els agressors. I els agressors són homes. No es tracta de criminalitzar individualment a cap persona ni molt menys a un grup tan gran com el format pels homes (entre el que m’hi trobo), es tracta de conèixer i reconèixer la realitat. Amb quin objectiu? El principal sota el meu punt de vista seria treballar activament per modificar la cultura i les conductes del col·lectiu masculí, promoure la progressiva reducció del masclisme fins a la seva erradicació.

Partint d’aquí cadascú haurem de fer allò que puguem a nivell personal en primer lloc, però també familiar i social. Ara bé, l’escola és l’espai de socialització per excel·lència fins a l’adolescència i el segon espai d’aprenentatge i desenvolupament de la personalitat després de la família. No sé si compartiu aquesta afirmació totalment, però només que ho feu en part arribareu a la conclusió que les nostres aules no poden quedar al marge d’aquest treball per canviar la cultura violenta i agressiva que, encara avui en dia, impregna moltes mentalitats masculines.

Qualsevol és bon moment per intentar incidir en l’erradicació de la violència, l’agressivitat i el masclisme i no cal esperar a un dia específic o altre, però el context sempre és important i en aquest tema no és diferent. Per tant crec que la commemoració aquest divendres del dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones és un bon moment per posar sobre la taula la qüestió.

Com sempre, hem de saber quins infants o joves tenim davant, per edat, cultura, creences, famílies o procedència, i, en funció d’això, plantejar unes activitats o altres. Per fer-ho tenim molts recursos a l’abast. Això sí, siguem una mica selectius i una mica rigorosos. Analitzem d’on venen les propostes, qui les avala, qui les ha provat i on, per quines edats són recomanades i com s’adeqüen als nostres objectius específics.

• El Departament d’Educació és el nostre primer referent i aquí ens ofereix un bon ventall de recursos, però no és pas l’únic.
• Un dossier per qüestionar les masculinitats hegemòniques des de la infància recomanat per les Escoles Feministes.
• L’Institut Ca n’Oriac de Sabadell fent coses (ja ho va dir M.Rajoy, els catalans fem coses, però algunes fan coses molt maques)
• El Diari de l’Educació ha publicat un article ple de propostes culturals vinculades a la qüestió.
• Els serveis educatius Vallès Occidental VI han creat un calendari d’advent amb un recurs per erradicar les violències masclistes per a cada dia
• Més enllà de les dades globals que són aplastants, podem mirar cadascú dins seu. Jo personalment sé que tinc dins meu una vena agressiva i la meva obligació com a home és intentar canviar en aquest sentit, però com a mestre la responsabilitat és donar importància a aquest tema en el treballs amb els infants, especialment amb els nens i especialment amb alguns d’ells. La personalització de l’aprenentatge també és important en qüestions com aquestes fugint dels discursos generals, iguals per a tothom que igual arriben més a qui menys els necessita.

És per això que us animo a tractar la qüestió en el context de la commemoració del 25N.

De tota manera, no sé si això dels dies internacionals amagarà un perill de superficialitat important, quedar tranquils que ja hem tractat el tema i a per un altre. Un dia és millor que zero, però aquest és segur tema per a un altre post…