Divendres passat, abans que comencés el mundial vaig proposar aquí que l’aprofitéssim per treballar a l’aula. No repetiré ara totes les possibilitats d’aprenentatge que em venien al cap i que ja us vaig compartir, però suposo que heu constatat que durant la setmana les ràdios, teles i xarxes socials s’han omplert de notícies referides al mundial i que a escoles i instituts ha estat un tema per força alumnes i un maldecap per a molts mestres i professors que s’han vist en el paper d’anar fent de policia vigilant pantalles i passadissos.
Els nens estan interessats pel mundial i el que allà passa i nosaltres a lo nostre, el que toca, doncs jo ho veig al revés, que interessa el mundial, doncs mundial. Que la roja fa 7 gols i algú està molt content li podem proposar que cerqui informació de les majors golejades a la història del mundial i elabori un gràfic. Que algú fa burla del país d’un altre perquè ha perdut amb uns qualsevol, doncs afrontem el tema, visibilitzem la diversitat d’origen i la posem en valor. Que enxampen uns consellers al Parlament andalús mirant el futbol mentre una companya seva presentava el pressupost, doncs que se sàpiga, podem parlar de la política, de la feina o de la política com a feina. Que els alemanys fan el gest de tapar-se la boca a la foto oficial per queixar-se de la censura i algú ho comenta, en podem parlar, podem preguntar-nos si és important aquest gest, si serveix d’alguna cosa, si és hipòcrita… Són només alguns exemples de com acceptar la situació que tenim i mirar de partir d’ella pot ser una oportunitat front el conflicte que significa negar-la i fer veure que no hi és.
També és cert que no a tothom interessa el mundial o que hi està directament en contra. Concretament a les nostres escoles i instituts sembla que a les nenes i noies els interessa molt menys que a ells.
Hi ha dues idees que crec que ens poden ajudar a pensar al respecte.
La primera és que quan plantegem a l’aula un projecte sobre el tigre dent de sabre, sobre les migracions o sobre els viatges a l’espai tampoc interessen d’entrada a tots els infants i, justament la nostra primera tasca és involucrar-los individualment amb allò que volem descobrir.
La segona és que no està escrit en cap bíblia de l’educació que els alumnes d’un mateix grup classe hagin de fer sempre el mateix en el mateix moment, amb els mateixos objectius i de la mateixa manera. Més aviat el que hi ha escrit a molts llocs és el contrari, que no cal tanta uniformització.
El que a mi em ve al cap és que podem combinar que, en alguns moments, puguem fer tots alguna cosa en relació al mundial i en altres moments només qui te aquest interès l’aprofiti, mentre amb altres alumnes n’aprofitem altres d’interessos. Sí, he dit combinar, no utilitzar sempre la mateixa organització ni metodologia, podem estar al matí fent quelcom totes juntes i col·laborant i a la tarda cadascú a la seva bola, com a la vida mateixa. Quina idea més boja, oi? Doncs us faríeu creus de quants docents tenen explosions de cap en intentar pensar-hi, però no em feu parlar que aquest és segur tema per a un altre post…
Pensar l'aula que pensa 