Fa un parell de post us compartia una situació d’aprenentatge desenvolupada i posteriorment protagonitzada sobre un val descompte i amenaçava amb compartir-ne d’altres. Avui us plantejo una que clarament podria convertir-se en el que jo sempre he anomenat projecte.
Com tothom deu saber el 28 de maig hi ha convocades eleccions i sempre que hi ha eleccions és bon moment per analitzar el sistema polític que sustenta algunes de les principals institucions del país. Les llistes i la seva configuració, les circumscripcions, el mètode per passar de vots a representants, el dret a vot (tothom pot votar?) i a presentar-se a les eleccions (tothom que ho vulgui?), les majories, l’elecció de presidents i batlles, les institucions que no es voten,… Moltes qüestions que cal ajudar a que qualsevol ciutadà entengui des d’una posició crítica. De tota manera, aquestes qüestions tècniques no semblen tocar la part principal, les ideologies i és que, encara que tots els aspectes comentats tenen un caràcter ideològic, la caracterització de les diferents opcions polítiques depèn més d’altres qüestions que potser són de difícil comprensió, almenys a primària.
Però estem deixant de banda un factor clau, les eleccions del 28 de maig són municipals!! Aquest fet fa que sigui molt més útil parlar-ne a classe. A més d’útil jo diria que imprescindible. En el període de l’educació bàsica de qualsevol infant s’esdevindran 3 eleccions municipals, separades per 4 el que permetrà fer descobertes de progressiva complexitat aprofundint en allò que ja ens sona de les anteriors. Per exemple, amb 6, amb 10 i amb 14 anys. En les municipals podem recollir, llegir, intentar comprendre i comparar i analitzar els programes electorals perquè, a diferència d’altres eleccions, parlaran de coses que els infants coneixen.
Per exemple si tenim infants de 10 anys podran entendre força parts dels programes, no tot ni de tots, però sí aspectes relatius a places, carrers, carrils bici, activitats, escoles, aparcaments i altres. Podran elaborar taules o gràfics per comparar les propostes dels diferents partits i fins i tot fer ells les seves pròpies propostes per fer-les arribar als partits. Segons el tamany del poble potser poden conèixer a alguns dels candidats i candidates i també poden entendre què és això de les competències municipals i entendre així els límits de l’acció política institucional i la importància de l’acció política que es desenvolupa fora o al costat d’aquest marc. Les associacions de veïns, els sindicats, les plataformes i altres agents són sovint tan importants o més que els partits en l’acció política. Un element important que cal anar aprenent és que política no és el que fan els partits polítics o almenys no només.
Us recomano treballar els programes durant les dues setmanes de campanya electoral, però podeu començar a parlar-ne ja aquesta setmana. Després, el dia 28 podeu proposar que acompanyin als seus pares al col·legi electoral (si és que hi van), potser amb un qüestionari prèviament preparat a l’escola conjuntament amb les preguntes sobre detalls que vulguin saber. Allà poden observar o preguntar als vocals de les taules o als interventors dels partits. Per últim, un cop passades les eleccions es pot intentar entendre com ha acabat finalment l’elecció d’alcalde o alcaldessa que realment no es fa el 28 i saber-ho ja serà un aprenentatge.
En aquesta prèvia ja podeu analitzar algunes notícies que poden arribar a classe. Per exemple, com és que portem molts dies amb els partits fent campanya i els mitjans parlant-ne si no ha començat la campanya? Com és que han exclòs de la llista d’una candidatura a un noi nascut a Hondures que té la nacionalitat concedida si aquesta és la condició que calia complir per presentar-se? Com és que han impugnat una candidatura per tenir massa dones si la regulació es va impulsar perquè n’hi ha sempre menys que homes? Com és que si les candidatures han de ser paritàries, a la majoria d’institucions continua havent majoria d’homes? Com és que hi ha molts més partits que es presenten dels que coneixem?…
No hauríem de continuar permetent que cada cop votin menys persones, sobretot entre aquells col·lectius que més necessitarien que els seus interessos siguin atessos i les seves veus escoltades. Conèixer el funcionament del sistema pot allunyar-nos-en, però és imprescindible per dificultar la manipulació i el domini de les minories. Els infants han d’entendre que les eleccions són cosa seva i els afecten i que votar a uns o altres no hauria de ser una qüestió d’adhesió atàvica o familiar com animar a un club de futbol, depèn de les propostes i quines d’elles beneficien més a la col·lectivitat a la que es pertany.
Ah, no m’oblido, i això és una situació d’aprenentatge que parteix d’un context real i proper i que planteja un repte. Evidentment per a que ho sigui del tot, caldrà desenvolupar-la a partir d’activitats de caràcter competencial (algunes de les que apunto poden perfectament ser-ho) que segueixin una progressió i amb un paper protagonista de cadascú dels aprenents gràcies a l’acompanyament del docent.
Potser alguns teniu por de tractar aquesta qüestió a les aules i que us acusin d’adoctrinar als infants políticament. És clar que això pot passar, però també és clar que probablement seria una acusació feta pels mateixos que no volen que es parli a les aules de sexe, de desigualtats, de violència o de la necessitat de ser crítics amb el poder i no podem cedir, l’escola té la missió d’acompanyar en els infants l’aprenentatge de tot allò necessari per convertir-se en ciutadans de ple dret i conscients. Ningú ens va dir que ser mestre fos regalat, és una professió difícil, entre altres coses pel compromís democràtic que requereix, però aquest és segur tema per a un altre post…
Pensar l'aula que pensa 
Deixa un comentari