Tres braus, tres

Casos educatius que em tenen trasbalsat

1. En una escola gens sospitosa de deixadesa davant els reptes socials actuals. Una nena de quart de primària. D’una família gens sospitosa de defensar els estereotips de gènere. Explica el següent: Avui, ens hem afanyat molt per dinar ràpid i ser les primeres en oferir-nos per anar a despertar als petits (els infants d’I3 dinen al primer torn i fan una petita migdiada), però després han vingut la tal i la tal dient que els hi tocava a elles perquè feia dies que no ho feien i han dit que a la meva amiga, la pascual, en realitat no li agrada fer-ho i al final han aconseguit que s’anés enfadada i nosaltres darrere. Amb la persona adulta que escoltava l’explicació han estat parlant del conflicte suscitat i d’altres situacions de dies anteriors. Al cap d’una estona de parlar i, a banda dels conflictes, l’adult pregunta: En aquest tema sou sempre només nenes o també hi ha nens. Resposta: Sempre nenes, els nens van a jugar a futbol. Nenes de 9 i 10 anys barallant-se per poder ajudar als petits en la seva estona lliure, de joc. Cures? Contacte amb els altres? Carinyo? Joc simbòlic maternal? Els nens ni plantejar-se la possibilitat.

Quina explicació hi doneu? Hem d’intervenir? Com ho hem de fer? Amb les nenes? Amb els nens? Amb tothom? En quin sentit?

2. Una escola a la que la proposta del nou decret d’informes qualitatius no suposa res de nou perquè ja fa molts anys que no pensen que puguin ser d’una altra manera. Una escola sense exàmens, però amb moltes activitats d’aprenentatge potents que són també sovint activitats avaluatives. Informació i resultats per tot arreu visibles per a qui vulgui mirar. Docents conscients i treballadors. Famílies properes a l’escola, implicades en l’educació dels seus infants i com a conseqüència exigents amb les famílies. Alguns docents proposen fer els informes finals d’aquest curs amb l’ajut del chat GPT. Donar-li uns items i que l’app basada en intel·ligència artificial faci els redactats.

Quina explicació hi doneu? Quina opinió us mereix? Cal un debat d’ordre pedagògic i ètic abans de decidir res? És un pas natural que farem tard o d’hora?

3. La nova llei estatal obliga a un nou decret autonòmic per establir la part de currículum que és competència de la Generalitat. L’obligació te data d’execució, màxim dins el 2022. D’aquí les presses en la redacció (que es noten en qüestions formals i en la improvisació de moltes derivades), en la publicació i en l’execució amb el curs ja començat. D’aquesta nova llei i d’aquest nou decret és deriva una nova norma de qualificacions i d’organització d’aquestes. Per exemple desapareixen les dimensions. Però no desapareixen de l’Esfera, la famosa aplicació que els docents han de fer servir per comunicar i deixar constància de les qualificacions dels seus alumnes. Com és això? Es tracta d’una aplicació externalitzada, privatitzada. Com moltes altres qüestions públiques (us sona?) va ser venuda al millor postor en un concurs públic i l’empresa adjudicatària no vol fer més modificacions a l’aplicació doncs això estaria fora del contracte assumit.

Quina explicació hi doneu? Quina opinió és mereix? És intencionat que al Departament d’Educació la ma esquerra no sàpiga que fa la dreta? O és que no saben més? Quan, anys enrere es va aprovar la LEC i alguns dèiem que obria la porta a la privatització de l’educació ens passàvem de rosca o potser no?

Són tres situacions concretes i petites, però que poden portar a debats llargs i de fons. Determinants sobre què fem a l’educació i què hauríem de fer. També us podria parlar d’una persona que ha de suspendre tota la seva activitat del matí perquè punxa una roda a les 8,30 i ni es planteja la possibilitat de canviar-la ella mateixa i preguntar-me si aquesta persona és competent o fins i tot si pot anar parlant del que significa ser-ho, però aquest seria segur tema per a un altre post…