Vinicius és una situació d’aprenentatge?

Bé, és un jugador de futbol, però crec que la polèmica que s’ha desencadenat durant l’anterior setmana a partir dels crits racistes rebuts, la seva reacció i l’onada posterior sí poden donar lloc a una situació d’aprenentatge o un projecte d’aula si preferiu una terminologia més classica. Intentaré desenvolupar-ne alguna opció, però abans aprofito per expressar un parell d’idees.

1. Jo crec que vivim en un país racista. En aquests dies li ha tocat el rebre al jugador del Real Madrid, però no és ni de bon tros la pitjor expressió de racisme que ens envolta. Que els hi preguntin als nostres veïns que passen recollint metalls amb el carro del mercadona, als que són atonyinats a les tanques de Melilla o els infants d’origen gitano, xines, africà o llatí que van a les nostres escoles. Potser en realitat no és cosa del país sinó que vivim en un món racista, però aquest pensament és un fet entre nosaltres.
2. El futbol és un esport on s’insulta i es menysprea molt, començant pels propis jugadors (Vinicius entre ells). Segurament més que a altres esports, tot i que recentment hem viscut un espectacle lamentable a la pista del nou campió d’Europa de bàsquet. (potser com més massiu més insults). S’arriba a l’extrem d’insultar als jugadors del propi equip, no només del contrari. Per a molts culers de soca-rel Sergi Roberto és Romuerto i Busquets la mòmia de Badia, per exemple. I no oblidem que el futbol és l’esport més popular, actualment ampliant la seva popularitat també entre les nenes.

Són opinions meves, una mica de tertulià desinformat, però amb la intenció que en llegir-les us ajudi a donar forma a la vostra d’opinió, per adhesió, oposició o modulació

En qualsevol cas, sembla que els insults a Vinicius, el racisme a l’esport i en general a la societat és un tema de rellevància social. Però aquesta barreja de racisme, insults i futbol pot donar peu a una situació d’aprenentatge per aquestes últimes setmanes de curs com deia al principi? Veiem.

El context està clar, és actualitat. Alguns vídeos o notícies d’aquests dies amb el president de Brasil i moltes altres personalitats posicionant-se poden encendre la metxa. Però i el repte?

Com és que ha passat això al camp del València? passa habitualment a altres camps? Creieu que som racistes? Per quins motius? Com podríem eliminar el racisme? Jo soc racista? Com es pot saber? Per què insultem? Jo insulto a altres? Què vol dir insultar? Moltes són les preguntes possibles per abordar un debat i algunes accions.

Jo optaria per partir de les opinions personals de tots els infants sobre com es consideren personalment i sobre com consideren a la societat en general. Però això seria un inici per intentar plantejar la realització d’un estudi més seriós. En aquesta qüestió com en altres hi ha una forta incidència del biaix de desitjabilitat social, és a dir, respondre en funció del que és desitjable socialment que ens influeix fortament. Allò tan típic de jo no soc racista, però és que…

Tot i que, d’un temps cap aquí, amb el racisme, el masclisme o l’homofòbia estem vivint un efecte rebot que fa que es vegi com un tret de rebel·lia, mostrar-los orgullosament. Quan s’institucionalitza el discurs sembla que sigui només una qüestió de ser políticament correcte.

En part per això discutir i debatre sobre la qüestió del racisme sense dades, només amb buenrollisme pot no portar enlloc. Cal promoure que els infants pensin com elaborar una bona enquesta que serveixi per detectar els comportaments racistes i cal pensar en unes preguntes específiques pels possibles destinataris de racisme. Cal tenir dades del que pensem, el que sentim i els motius. I després parlar-ne. Si tenim alumnes que poden patir (pateixen) racisme és molt important la gestió que fem de la seva participació.

Fer-ho així és interessant per abordar el tema específicament, però no només. també ens ajudarà a entendre els mecanismes i maneres de les ciències socials o de l’estadística i ens obligarà a pensar molt bé com redactem les preguntes i les possibles respostes perquè diguin exactament el que volem dir i ens aportin la informació que volem obtenir.  Estem doncs davant d’una proposta d’aprenentatge global que pot ser bona oportunitat per ajudar a desenvolupar competències de diversos àmbits que es desenvolupa des del jo de cadascun dels nostres alumnes.

És inestimable també el resultat que es produeix quan un bon grapat d’infants descobreixen el que pensa i sent el seu company de família xinesa que mai s’ha queixat de res.

Sé que en aquests moments la majoria ja esteu pensant en la porta de sortida, en com acabar tot això que teniu començat o com passar les setmanes que queden, però si teniu oportunitat dediqueu uns dies a aquest tema, s’ho mereix. I si no, guardeu la idea en un calaixet que segur que el curs vinent apareixerà alguna notícia que permeti parlar-ne, encara que no sigui tan cridanera com la de Vinicius.

Algunes idees:

https://encuestaweb.es/mideturacismo/

Feu clic per accedir a REIS_125_011231144723167.pdf

Feu clic per accedir a eb1d438ddd5df18db05df5f4997ae103e69b39a8.pdf

Feu clic per accedir a Informe_encuesta_victimas_delitos-de-odio_version_definitiva.pdf

També és veritat que quan tenia això per publicar ha sortit la notícia sobre els pèssims nivells de lectura que tenim a quart de primària i us podria parlar de la quantitat de biblioteques escolars que he vist tancar en aquests últims anys per fer l’ambient de la llum o qualsevol altra cosa, i dels llibres que hem llençat que ara haurem de tornar a comprar, però aquest és segur tema per a un altre post…